Khiva, una perla al desert d'Uzbekistan

El vell tren soviètic creuava el desert del Kyzylkum gronxant els passatgers dins d’una olla exprés a més de quaranta graus de temperatura. A fora, un paisatge de sorrenc i de roca nua es cremava sota un sol despietat. El desert del Kyzylkum, “sorra vermella” en llengua túrquica, s’estén per més de 500.000 kilòmetres entre fins el desert Karakum, o “desert negre” de Turkmenistan.

Divuit hores després d’haver sortit de Tashkent, la capital d’Uzbekistan, vam arribar per fi a Urgench, molt a tocar de la frontera turkmena, on les coses s’havien complicat les darreres setmanes per als viatgers, a qui denegaven els visats de trànsit. Vam haver de creuar aquest desèrtic país amb una vol d’Air Iran, amb una sortida bastant precipitada d’Iran, aprofitant el vol de baix cost que només sortia en divendres de Teheran. A l’aeroport, dos ciclistes amb el visat denegat carregaven la bici amb el cap cot. Un cop al hostel de Tashkent, més de la meitat ens trobàvem en la mateixa situació i compartiem llàstimes i queixes amb síndria i cervesa. Uns quants vam decidir viatjar en tren fins el punt més allunyat d’Uzbekistan, a l’oest, a tocar de la frontera turkmena, on haguéssim arribat si ho haguéssim fet per terra. I allí estàvem, a més de 45 graus de temperatura, un ambient ofegant que gairebé no ens deixava respirar.

*Vagó del tren nocturn de Tashkent a Khiva*

Urgench fou una importat ciutat caravanera durant l’època d’esplendor, quan el riu Amu Darya moria en el Mar d’Aral. Els nostres passos però, es van dirigir cap a Khiva, uns 30 kilòmetres més al sud, una de les ciutats oasi que es balancejava en els nostres pensaments des de feia anys. Khiva florí com a ciutat de la Ruta de la Seda entre els segles X i XIV, quan es fundà el khanat, un dels més cruels de tota Àsia Central.

Com cada dia a aquestes hores, el sol cremava la pell i enlluernava amb un resplendor gairebé fosforescent. No som a temps a cobrir-nos que saltem a l’ombra d’un tendal de canyís, sota un rètol que posa Lali Opa Guesthouse. El propietari, tremendament discret i amable, ens convida a donar un cop d’ull. La guesthouse té una terrassa i una zona comuna amb catifes i bancs per estirar-se, neveres per a ús dels hostes i una cuineta. Ens fa un bon preu, uns 11 dòlars per persona al dormitori o uns 25 dòlars a l’habitació doble amb bany. L’esmorzar està inclòs, i el preu ens sembla molt correcte, vistos els preus que s’estan pagant a Uzbekistan.

*Abundant esmorzar a la Lali Opa Guesthouse*

Un cop instal·lats i esmorçats, sortim al balcó, ara protegits amb les ulleres de sol. La vista és extraordinària! La guesthouse Lali Opa es troba al davant mateix de la porta oest de la Itchan Qala, la ciutat emmurallada flanquejada per unes magnífiques muralles d’adob abombades. Cap allà les sis, quan el sol sembla que vulgui començar a enretirar-se, sortim a fer la visita.

Edifici històric a Khiva — *Una de les portes d’entrada a la ciutat antiga de Khiva i el minaret Kalta Minor*

Edificis històric a Khiva — *Botigues de souvenirs pels carrers de Khiva*

Des de la porta oest ens endinsem en un museu a l’aire lliure replet de mesquites, madrasses, minarets, mausoleums, antics caravanserais reconvertits ara en hotels… passegem pels carrerons de la Itchan Qala descobrint un a un els monuments restaurats pels soviètics en el s.XIX, però que ens permeten sentir com a que hem entrat al passat.

Sí, és un museu a l’aire lliure on s’ha fet fora a la població local, peró això no treu que sigui una meravella passejar-hi i descobrir minarets de mosaics de colors, intrincats dibuixos geomètrics en els pishtaks (arcs de les portes d’entrada), mesquites amb brillants cúpules turquesa i madrasses impressionants de portes flanquejades per minarets d’estil islàmic antic.

Els passos ens porten fins a la porta est on, ja fora de la ciutat, se situava el tristament famós mercat d’esclaus de Khiva, el mercat de Dejon. Fem mitja volta i tornem a entrar a la ciutat antiga.

Embadalits, pugem les empinades escales de cargol del minaret més alt de Khiva, decorat amb mosaics de colors blaus, des d’on es llençaven els comdemnats a morir. El panorama per al turista és embriagador, amb totes les cúpules, patis i minarets als nostres peus.

Informacio practica

Allotjament: Lali Opa Guesthouse,11 A. Rakhmanov street, 220900 Khiva, www.laliopa.com; email de contacte: laliopa@mail.ru (si reserveu per correu us estalviareu els 2$ per persona de taxa, que cobra el govern), telefon (+99862) 3754449. Està situat al davant de la porta Oest, la porta principal. Recomanable per pressupostos ajustats.

Com anar: des de Tashkent agafem un tren nocturn, en llitera, segona classe 75.000 soms per persona, fins Urgench. Son 18 hores y no hi ha aire acondicionat, escolliu les lliteres de dalt, son més fresques perquè es pot obrir una finestreta. Una altra opció, menys pesada i més cara, és agafar un vol. Un cop a Urgench, un taxi compartit costa 5000 soms pp.

Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Uzbekistan i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.