Kashan, una ciutat oasi en el desert de Persia

Kashan és una ciutat oasi en el desert de Persia, construïda, embellida i enaltida des de temps prehistòrics, al costat del marge dels tòrrids deserts centrals del país.

La ciutat oasi va atreure als elamites en temps prehistòrics, més tard als seljúcides i als safàvides, qui van construir fortaleses i mesquites i, al costat d’ells, mercaders que van fer fortuna amb el comerç dels tèxtils, la ceràmica i les rajoles van erigir residències dignes de reis que ara podem admirar, o potser, allotjar-nos en elles.

A només dues hores i mitja en autobús des de Teheran, arribar a Kashan és fàcil però no ho serà marxar: la seva ciutat antiga, un laberint de carrerons estrets i frescs, fets d’argila i fang, les seves antigues cases tradicionals d’arquitectura persa, les seves mesquites, banys públics (hammam) o el seu fascinant basar cobert ens atraparan.

L’aclaparador sol de l’estiu iranià va planar sobre nosaltres amb una calor asfixiant, mentre buscàvem allotjament barat a la ciutat. Si heu llegit la nostra entrada titulada Couchsurfing a l’Iran, veureu que a Kashan no vam poder gaudir de l’hospitalitat iraniana: ho vam intentar però gairebé ningú va contestar, molt estrany al país. Però després de tot, vam encertar no insistint en buscar amfitrions, doncs Kashan disposa d’allotjaments de somni que val la pena gaudir. A més, com som una parella que viatja per molt de temps, necessitàvem uns dies de privacitat i Kashan era el lloc perfecte, preciós i romàntic.

El primer hotel amb el qual topem era brut i fastigós i el següent, amb una recepció moderna, oferia habitacions humides i cares. Ja dins de la ciutat antiga, enmig de carrerons frescos, dues antigues cases tradicionals reconvertides en hotel, amb jardinets, fonts i estanys, oferien una deliciosa estança si podies regatejar des de 120 euros. Si disposeu de més pressupost que nosaltres, val la pena! Aquí van els noms d’algunes d’elles, per ajudar-vos a planificar el viatge per Iran: Sarayi Ameriha Boutique Hotel, Manouchehri House o Iranian House.

Finalment, després de buscar durant una estona, trobem el Ehsan Guesthouse, una casa tradicional persa amb jardí, un estany central i restaurant en plena harmonia amb el lloc. L’habitació, amb bany compartit a la terrassa superior i l’esmorzar inclòs per a dos, ens va costar 800.000 riels (uns 23 euros).

Només sortir de l’hotel, ens vam donar de cara amb una de les mesquites més boniques que hem vist a l’Iran: la mesquita-madrassa d’Agha Bozorg, una extraordinària construcció del segle XVIII que refulgia gairebé daurada sota la llum taronja del capvespre. Les parets de maó del desert es mimetitzaven amb l’entorn, dos grans pòrtics monumentals d’entrada (iwan) lluïen amb rajoles verdes i blaves i les cel·les o sales d’estudi de l’Alcorà es reunien al voltant del gran pati central, des d’on s’observava la gran cúpula i els dos minarets. Aquestes mesquites antigues són les que més ens atrauen, austeres i serenes, sense l’excessiva decoració que s’observa en moltes mesquites iranianes, algunes de les quals arriben fins i tot a ofegar.

Aquella nit assaborim un deliciós estofat de verdures i carn al pati de l’hotel. Allà vaig aprofitar l’amagatall que em permetien les plantes i la tènue llum de la nit, per despullar el meu cap del calorós mocador. La cambrera no es va atrevir a dir-me res, i tampoc un grup de joves americans que llepaven l’estofat amb frenesí. De fet, no van encertar a veure’m. Així ho faria cada nit, quan les lleis de la república islàmica semblaven adormir-se amb la serena foscor. Serien els meus moments.

Les antigues cases tradicionals de Kashan

Els dos dies següents ens vam posar les piles amb les visites imperdibles de Kashan. Les antigues cases tradicionals, autèntics palaus construïts per mercaders, valien bé el preu de l’entrada. Aconsello decidir quines d’elles es vol veure, doncs n’hi ha moltes. Aquestes són les més famoses:

–Boroujerdi House, amb la fascinant torre del vent de forma fantasmagòrica que és visible des de molts llocs de la ciutat i la seva gran pati central, sembla sortida d’un conte de fades.

– Tabatabaie House, amb els seus magnífics quatre patis, murs pintats i elegants finestres de vidres decorats i altres característiques de l’arquitectura persa tradicional.

– Sarayi Ameriha, un impressionant iwan o pòrtic d’entrada domina el pati principal, dels set que componen aquesta casa. Reconvertida en un hotel, vam aprofitar la nostra qualitat d’occidentals per, fingint ser possibles futurs clients, descobrir el pati principal i algunes de les sales comuns.

– Hammam del Soldà Mir Ahmad, amb els seus sostres de cúpules de maó i vidre, per on entra la llum a l’interior. L’entrada costa 100.000 rials però val la pena.

Una visita a Kashan no és completa sense un matí de descoberta al basar cobert. No prou gran com per perdre’s com el basar de Tabriz, aquest basar amaga meravelles que ens faran gaudir a cada pas i treure la càmera sense parar: grans voltes de intricats mosaics, patis que s’obren a l’exterior per descobrir-te que som en un antic caravanserrall, grans patis de llums de vertiginoses arcades, banys o hammams, mesquites diminutes camuflades entre els llocs de comerç d’aquest basar… fascinant!

Encara queden per descobrir algunes mesquites de cúpules còniques i mosaics de color turquesa, autèntiques preciositats que es deixaran veure per entre els murs de la ciutat antiga, quan caminem pels seus carrerons estrets i frescos i algú ens convidi a una tassa de te o a asseure una estona en alguna cerimònia religiosa, per recuperar-nos de l’intensa calor.

---

Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Iran i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.

---