Ruta de la Seda,  Xina

Jiayuguan, la porta oest de l’imperi xinès

La revisora del tren nocturn ens desperta colpejant el braç, estem arribant a Jiayuguan. No sé molt bé quina hora ha de ser, ja que amb el pujar i baixar dels passatgers, no descansem com hauríem. Encara que pressento que, en veritat, el cansament acumulat durant els gairebé tres mesos de viatge ens està passant factura.

Amb gest ferm allarga la seva mà i ens torna els bitllets que la tarda anterior li havíem donat. És el més habitual en els trens xinesos, un pràctic sistema que permet al revisor avisar amb temps al passatger que la seva parada està al caure. Així, entre badalls i signes, entenem que en trenta minuts arribarem al nostre destí.

Mirem a l’exterior i el paisatge, gairebé desèrtic, ens sorprèn per igual. És el desert del Gobi, el cinquè més gran del món, pedregós i mut, una vasta regió desèrtica de 1.036.000 km2, situada entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia. Fixem la mirada en la distància erosionada d’aquesta terra i, de sobte, una espècie de mur que serpenteja i s’allarga desert endins atrau la nostra atenció. És la Gran Muralla. Un tram antic, desgastat, gairebé desfet, i vell, molt vell.

És sens dubte una de les construccions més impressionants que es puguin veure i aquí es veu preciosa. Són murs de tova, desgastats pel vent i el pas del temps, d’un color ataronjat com el desert. Tan bella em sembla i tan colpidora per trobar-se allí, encara visible, que no puc menys que emocionar-me.

La Gran Muralla Xina a Jiayuguan
La Gran Muralla a Jiayuguan

Amb aquesta imatge, arribem a Jiayuguan, encara entusiasmats però molt cansats, doncs portem dos dies seguits dormint primer al bus i després al tren, i ja no podem fer concessions: visitarem la ciutat on es va establir l’última guàrdia del gran imperi xinès, en els confins més occidentals i remots del seu territori, allà on acabava la Gran Muralla. Aquí Feng Shen va construir, el 1372, un immens fort trapezoïdal, una fortalesa impenetrable que marcava el final de la Gran Muralla de Xina. Aquí s’enviava als condemnats per expulsar-los del imperi, cap a terres indòmites, fora del món civilitzat.

Però primer hem de trobar un lloc on dormir. Des de l’estació de tren agafem el bus local número 1 que ens deixa al centre, sense saber on és exactament el centre de la ciutat. Caminem durant molt de temps buscant una cosa semblant a un hotel, on deixar-nos caure, sense èxit. Però allà on preguntàvem obteníem un no per resposta. I és que no tots els hotels a Xina permeten allotjar estrangers. Així que vam haver de prendre la decisió de gratar més la butxaca i anar a un hotel car, un d’aquests pels quals ja havíem passat, que lluïen amplíssimes recepcions opulentes de marbre i lletres daurades. Ho vam intentar també a aquests però… Què passava en aquesta maleïda ciutat que no allotjaven estrangers?

Amb els ànims per terra i pensant ja en agafar el proper tren per sortir d’allà, finalment vam trobar la sort en un luxós hotel xinès, amb recepcionistes joves que suplien el seu nul anglès amb la seva simpatia i el beneït traductor xinès-anglès del seu mòbil. Sí, aquí ens acceptaven! El preu, després de llarg regateig, no va ser tan criminal com pensàvem, i després de dues nits dormint en transports, vam agrair trobar una bona habitació, que disposés de bany privat. Aquí descansem i fins i tot fem bugada!

Habitació de l'hotel on ens vam allotjar a Jiayuguan
L’habitació on ens vam allotjar a Jiayuguan

Al dia següent ens dirigim cap a la fortalesa de Jiayuguan. Després de pagar els 100 iuans de l’entrada, vam accedir pel camí que portava cap al fort, enmig d’un parc amb arbusts, flors i estàtues que feien les delícies dels turistes xinesos.

La muralla de Jiayuguan rodejada de vegetació

Al final de tota la parafernàlia xinesa, la fortalesa s’alça majestuosa, envoltada d’uns alts i forts murs transitables per a la seva defensa, amb merlets, torrasses i garites volades. A diferència de la resta de la Gran Muralla, aquests murs són de fang i palla, no de maons, una forma de construcció que compacta els materials amb repetits i múltiples cops pesats per fer-lo més sòlid.

Fortalesa de Jiayuguan
Fortalesa de Jiayuguan
Núria en una de les portes de la Fortalesa de Jiayuguan
Núria en una de les portes de la Fortalesa de Jiayuguan

Aquests magnífics murs ens van tornar a impressionar per la senzillesa de les seves línies i de la seva longitud: mesuraven 733 metres. Envoltava la fortalesa un altre mur de protecció extern, de fins a 6 metres d’altura en alguns trams. Traspassem la porta de defensa que donava accés al pati, on es repartien diferents estances per allotjar els soldats i magatzems per al menjar i les armes. A través de la segona porta arribem a un laberint de murs, torres, rampes, escales, torretes, passarel·les… elements que pretenien despistar els invasors i desorientar en el seu camí cap a la fortalesa principal.

Caminant per dalt de la muralla
Caminant per dalt de la muralla
Les torres vistes des de dalt de la muralla
Les torres vistes des de dalt de la muralla
Torre de vigilància de la fortalesa de Jiayuguan
Torre de vigilància de la fortalesa de Jiayuguan

Un cop dins de l’anomenada “ciutat interior”, vam poder caminar per la muralla, admirar el segon mur i albirar al lluny la cadena muntanyosa Qilian, amb els seus cims nevats.

Amb aquesta imatge de postal ens vam tornar a emocionar. Finalitzava aquí la Gran Muralla i els dominis de l’imperi xinès, però per a nosaltres era el començament de la nostra aventura per Xina a través de la Ruta de la Seda. Asseguts en els murs del Fort de Jiayuguan, amb les cames penjant sobre la sorra del desert, imaginem les meravelles que encara ens queden per descobrir: el Gran Buda de Zhangye, les coves de Maijishan i la gran ciutat de Xi’an, punt de inici i final de la ruta de les rutes.


Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Xina i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.


Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: