Iurtes i senderisme a Jeti-Öghuz i bany al llac Issyk-Köl

Karakol és un paradís per als amants dels trekkings, per la seva proximitat a la serralada Terskey Alatau, unes estribacions del Tian Shan. Moltes agències de viatge ajuden a organitzar-lo, llogant material com ara tendes de campanya, transport i guies, que creuen passos de muntanya a 4.000 metres. Els millors treks s’endinsen cap al llac alpí Ala-Kol i el famós Altyn Arashan, que sol tenir una durada de 3 dies. També es poden fer excursions a cavall o en bici per les muntanyes, o esquí a la vall Kashhkasuu o allotjar-se en alguna de les innombrables iurtes disperses per la regió. Nosaltres però, vam decidir fer un curt trekking, d’un matí, a la zona de Jeti-Öghuz.

Des de Karakol vam agafar una marshutka a Ak Tilek Bazaar, que en menys de mitja hora ens va deixar a la població de Jeti-Oghuz. Allà se’ns va acostar un taxista amb un vell Lada atrotinat, que pel mòdic preu de 50 SOM, es va oferir a portar-nos fins a la sanatoria, un spa actiu on es pot menjar, dormir i gaudir d’un massatge. Es troba just passat el congost Jeti-Öghuz (Seven Bulls Canyon), una rogenca formació rocosa erosionada pel vent que dóna origen al seu nom.

Des d’aquí ens endinsem cap a la vall seguint el rierol. El sender és una pista apta per a vehicles, que porten kirguisos fins a les seves iurtes o turistes locals desitjosos de passar el dia en contacte amb la natura.

Però nosaltres preferim caminar i gaudir del bonic paisatge, fins a veure les primeres iurtes, a prop del riu, una imatge típica de Kirguizistan que finalment podíem contemplar. I després d’un revolt de la pista forestal, el paisatge es va obrir en un bucòlica vall d’un verd intens, esquitxat de iurtes i envoltat de cavalls que corrien per les seves vessants. Era una imatge de postal, la postal perfecta.

Aquí parem i mengem una mica de pa i fruita seca, envoltats per aquesta bellesa natural. D’haver-ho sabut, haguéssim menjat en alguna de les iurtes i fins i tot haguéssim dormit aquí, doncs hi ha pastors que ofereixen allotjament i menjar.

I després de passar el dia, desfem el camí i tornem a Karakol de la mateixa manera que havíem vingut. Però abans de marxar del Kirguizistan, encara ens quedava una cosa a fer: acostar-nos al llac Issyk-Köl i banyar-nos en les seves fredes aigües.

Així que vam anar a Ak Tilek Bazaar per agafar una marshrutka fins a la població de Tamga. Tamga és el punt de partida per les excursions a Barsköon, on també els pastors planten les seves iurtes a la vall, per visitar una cascada amagada entre el bosc o per fer excursions a cavall d’un, dos o tres dies cap al canó de Tamga o el llac Ochinchek.

Bany al gèlid llac Issyk-kul

Però nosaltres, que encara ens quedaven molts mesos de viatge per davant, no teníem pressupost per fer cap d’aquestes activitats. Així que gran error anar a Tamga a passar la nit. En aquest solitari poblet no hi havia res a fer, res on menjar, enlloc on prendre un te. Per donar-se un bany, tan sols cal anar i tornar amb la marshrutka des de Karakol.

Però ens vam donar un bany, un gèlid bany a les aigües cristal·lines del llac Issyk-Köl, una experiència memorable que vam compartir amb Roberto, el nostre company de fatigues a Karakol.

---

Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Kirguizistan i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.

---