Gratacels a Hong Kong
Xina

Hong Kong: punt de partida de la ruta cap a Beijing

Pels qui no ens importa tornar als mateixos llocs, sempre és interessant deixar-se alguna cosa a veure. Aquesta podria haver estat l’excusa per tornar, per segon any consecutiu, a Hong Kong, però el cert és que el fet que allà facin el visat xinès en un o dos dies, i la mandra d’haver d’anar dos cops al consolat de Barcelona, en va ser el motiu principal.

Aquest cop no va ser necessari dormir a les Chungking Mansions, doncs uns nois del poble, l’Alex i la Gisela, que per motius laborals havíen marxat a viure a Hong Kong, molt amablement ens van allotjar a casa seva. Així, Hong Kong tornava a ser lloc de trobada entre catalans, com l’any passat ho havia estat al coincidir amb el Víctor.

Com bons anfitrions, ens van venir a rebre a l’aeroport i realment va ser una alegria veure cares conegudes tan lluny de casa. En arribar al seu apartament vam descarregar les pesades motxilles. Com els mercaders de la Ruta de la Seda, també portàvem productes d’un món a l’altre, en aquest cas paquets de pernil i fuet que la mare de l’Alex ens havia donat perquè els hi portéssim. I tot i que feia pocs dies que havíem sortit de casa -abans de Hong Kong havíem estat a Bangkok- un tallet de pernil i una amanida per sopar ens va semblar un banquet digne d’un rei!

El Ladies Market

L’endemà, mentre l’Alex treballava, la Gisela es va oferir a fer de guia i ensenyar-nos el Ladies Market. Val a dir que s’estrenava en aquesta faceta i, com al cap de pocs dies la visitaven unes amigues, practicaria amb nosaltres. I tot i que ens vam perdre, no ho va fer gens malament!

Per anar, res més senzill que agafar el metro i baixar a Mong Kok Station, sortida E2. Aquest mercat rep el seu nom degut a que la major part de productes anaven destinats a les dames. Amb més de 100 llocs de venda de roba, accessoris i records, aquest mercat ofereig grans possibilitats per qui vulgui practicar el noble art del regateig. Nosaltres ens vam limitar a remenar algunes parades buscant una funda per la Nexus, que no vam trobar.

En un mercat de peix de la vora, vam observar la forma que tenen d’exposar-lo a la venda: tallat de forma seccional perquè els òrgans quedin intactes i el peix aguanti viu el major temps possible. Es veu que als hongkonites els hi agrada comprar el peix viu. I si a mi em va semblar una forma molt cruel de venda, no sé què hagués pensat l’Anju que ens explicava que a Ladakh no mengen peix perquè “són éssers indefensos que ni tan sols saben cridar”. Segurament s’hagués esgarrifat.

El Monestir dels Mil Budes

L’endemà al matí vam anar a l’agència Forever Bright a tramitar els visats per Xina. Al ser dues persones, ens farien el visat de grup i per la tarda ens el lliurarien.

Amb el tràmit fet, tots quatre vam marxar a visitar el temple. El cert és que tot i el nom, no és ben bé un monestir ja que no hi resideix cap monjo i el temple tampoc està sota cap ordre monàstica. Va ser construït per Yuet Kai, un devot laic que va dedicar els últims anys de la seva vida a la seva construcció. El camí fins el monestir està vorejat en ambdós costats amb Budes d’or, cada un és únic i estan en diferents postures.

Tenint en compte que haurem vist molts monestirs arreu d’Àsia, aquest no és que ens entusiasmés,  però si heu de passar uns dies per Hong Kong, i us sobra temps, val la pena venir. La forma més senzilla d’anar és agafant el metro en direcció a Lo Wu-Lok Ma Chau i baixar a l’estació de Shatin.

I per acabar el dia, una cervesa al bar més alt del món: el Ritz

I no podíem deixar Hong Kong sense les vistes dels gratacels de la badia. I quin millor lloc que al bar del Ritz? Situat a la planta 118 de l’edifici de l’ICC, difícilment tindreu millors vistes de la ciutat.

Curiosament el sots-director també és català. Va venir deseguida a presentar-se en veure que l’Alex portava la samarreta del Barça, la de la senyera. Bé, encara no tinc clar si el que li va cridar l’atenció va ser la samarreta o la nostra indumentària completament fora de lloc en un local d’aquesta categoria.

El cas és que ens va acompanyar al bar on ens va explicar que aquest era el més alt del món i que l’edifici es movia lleugerament per evitar que els ciclons i terratremols no l’ensorressin.

En aquest mateix edifici, a la planta 100, hi ha un mirador de 360 graus però l’entrada és molt cara. Vam pensar que era preferible pujar al bar del Ritz i per menys diners poder beure una cervesa i gaudir de les vistes des de més alçada.

Gratacels de Hong Kong

Després de la visita al Ritz, vam anar a veure l’espectacle de llum i so de la badia, on diríem adeu a Hong Kong. Havíem passat uns dies en magnífica companyia i havíem fet nous amics. Des d’aquest petita bitàcora els hi torno a donar les gràcies, doncs van ser uns magnífics amfitrions i ens van acollir amb molt de caliu!

El nostre viatge continuaria per Xina, seguint aquest itinerari: Hong Kong, Dazhai, Chengyang, Fenghuang, Zhangjiajie, Luoyang, Pingyao, Datong i Beijing.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

3 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: