Hong Kong, la ciutat vertical

Matinada. Encara que a Bangkok, els més noctàmbuls encara bevien cervesa a la recepció de l’hotel. De tornada a casa? Van preguntar. No, marxem a Hong Kong! Vam respondre mig adormits. Un cafè i un donut, a l’aeroport ens van tornar l’energia, que acabaríem de recuperar fent una becaina en el vol.

Arribada a Hong Kong; aeroport inacabable; control ràpid de passaport i a recollir les motxilles. A la porta d’arribades Víctor, amb cafè del Starbuck’s. Horrible cafè! Com podran tenir èxit aquestes franquícies si serveixen el pitjor cafè del món?

Abraçades i rialles. Feia mesos que no ens vèiem i fer-ho a Hong Kong era impensable. Recerca d’allotjament: les Chung King Mansions que tenen molt de “chunguin” i res de mansions. Habitació minúscula, amb bany minúscul i llit ridícul, on estirar les cames es feia impossible. El preu? Imbatible: 25 € la triple i al centre. Més no es pot demanar.

Les Chung King Mansions és un enorme edifici de 17 plantes, dividit en 5 blocs. Es diu que pot arribar a allotjar 4.000 persones. Alberga desenes de guesthouses, la majoria, per no dir totes, tenen habitacions d’una grandària ridícul. Hi ha diversos ascensors, uns pugen als pisos parells i altres als imparells. A la planta baixa hi ha diverses botigues, cases de canvi, llocs de menjar indi… En aquest edifici conviu gent de tot arreu del món: africans, pakistanesos, indis, xinesos, turistes occidentals… sembla l’ONU. Fins i tot té la seva pròpia pàgina a la Viquipèdia!

Deixem les motxilles sota el llit – no hi havia un altre espai – i sortim al carrer disposats a menjar-nos la ciutat. Encara que amb un bon plat de menjar xinès ja ens vam donar per satisfets. Un xarop contra la tos – que no patíem – en un herbolari tradicional, ens va servir de postre.

Víctor, que ja coneixia la ciutat, ens va guiar a través d’uns arcs fins al passeig marítim, on els grans gratacels de Hong Kong es van mostrar als nostres ulls. Aquesta imatge, somiada des de feia anys, va aparèixer davant nostre majestuosa, vertical, moderna i desafiant.

Com a contrapunt davant de tanta modernitat, els vells transbordadors amb els que creuem a l’illa de Hong Kong. Es pot creuar també amb metro si, però fer-ho en aquests vaixells, contemplant la ciutat és una cosa que cal gaudir. El contrast entre el nou i el vell és únic.

Busquem lluny dels carrers principals, en el vell Hong Kong, una botiga on fessin fotos de carnet amb el fons blau. Les necessitàvem per al visat xinès i encara que en portàvem algunes, evidentment no tenien el fons que ells requerien. I la trobem, al costat d’una botiga on venien càmeres Leica i Fuji com si en un basar àrab venguessin cúrcuma o comí, de tantes que n’hi havien.

Tornem de nou amb el ferri i anem al passeig marítim. Cada nit, cap a les 8, hi ha un espectacle de llum i so on els protagonistes són els grans gratacels de Hong Kong. Mentre va sonant la música un locutor els va presentant, responent aquests amb un joc de llums. Així que busqueu lloc en qualsevol punt de la barana del passeig i gaudiu, perquè és sensacional!

Acabat l’espectacle vam tornar al nostre barri de Tsim Sha Tsui, a cinc minuts d’allà. Vam anar a sopar prop de l’hotel, on trobem una zona de restaurants plena de joves. Sopem en un còmode restaurant uns deliciosos plats, que no recordo el nom però si el seu sabor. I de postres un Sandy del McDonald’s, sens dubte el gran descobriment d’aquest viatge!