Hasankeyf, 12.000 anys d’història inundats pel govern turc

Hasankeyf és un poble situat a la vora d’el Tigris, un dels rius que defineixen la Mesopotàmia, bressol de civilitzacions, juntament amb l’Eufrates. Habitada per àrabs i armenis, en les últimes dècades la immigració kurda constant dels llogarets circumdants, combinat amb el genocidi armeni de principis de segle XX i la fugida dels assiris siríacs i àrabs cristians, a causa del conflicte entre el govern turc i el PKK a la decada de 1980, ha canviat l’equilibri ètnic. Actualment la majoria de població està formada per kurds.

Coves, mesquites i tombes, algunes amb més de 12.000 anys d’antiguitat, fan de Hasankey un dels punts més interessants de visitar d’aquest viatge. Doncs en aquest llogaret hi han nombrosos jaciments arqueològics escampats al seu voltant. Alguns monuments destacats són el pont antic sobre el Tigris, construït el 1116 per l’Artuqid Sultan Fahrettin Karaaslan, el mausoleu de Zeynel Bel i restes d’antigues mesquites i cementiris.

Es tracta d’un lloc molt bonic, amb verdes planes i camps de conreu que s’estenen per les dues ribes del riu. La població està dominada per un turó i una fortalesa i allí on hi ha muntanya, fa milers d’anys que els habitants excaven la roca per viure dins.

El lloc és molt tranquil, els vilatans s’asseuen a l’ombra de les chaikanas mentre prenen un te i conversen tranquil·lament. Un esvelt minaret ens dóna la benvinguda, confirmant que hem encertat venint fins aquí. Més endavant s’aixeca la fortalesa, construïda pels Bizantins com a fort defensiu contra els Sassànides.

La ciutadella està construïda en la mateixa pedra, excavada per donar aixopluc als seus habitants. S’accedeix per una rampa de pedra, des de la qual es poden observar les coves que servien d’habitatge i que actualment alberguen petits restaurants. Vam visitar també la mesquita d’Ulu Camii, que conserva encara el mihrab i també l’antic cementiri.

Des d’aquí dalt s’observa la tomba de Zeynel Bey, de finals del segle XV. El lloc on està construida va ser escollit per enterrar el fill gran d’Uzun Hasan, que va regnar a Hasankeyf a finals del segle XV.

Tornem al poble, per veure amb més detall l’imponent minaret, l’únic que es conserva de l’antiga mesquita d’Er-Rizk Camii. A la seva base hi ha gravat un text en cal·ligrafia cúfica, el més antic tipus d’escriptura àrab, desenvolupada a partir d’una modificació de l’alfabet sirià antic i utilitzada per escriure els primers exemplars de l’Alcorà.

A l’interior del pla és octogonal, amb nínxols de muqarnes que recolzen la transició cap a la base rodona de la cúpula. Cadascuna de les vuit parets té un nínxol d’arc rectangular i la cambra sepulcral està encastrada al terra.

Molta història ens relaten aquestes parets naturals, doncs per aquí han passat grecs, parts, romans i bizantins. Però, si es compleixen els desitjos de el govern turc, aquesta història quedarà sota les aigües de l’Tigris, ja que hi ha un projecte de construcció d’una presa que controlarà l’aigua de l’Orient Mitjà.

Actualització 2020. El projecte de construcció de la presa ja s’ha acabat i Hasankeyf ha quedat finalment inundada. Alguns dels monuments han estat traslladats, però altres han quedat annegats per sempre. Aquí podeu veure algunes fotografies de Hasankeyf i del trasllat dels monuments i desplaçament dels seus habitants.