Harran, un poble amb més de 4000 anys d’història
Harran és un dels llocs habitats més antics de la Humanitat, tant que fins i tot surt al Génesis, ja que Abraham (o Ibrahim) va residir allí. Aquest petit llogaret, format per una dotzena de cases i quatre carrers de terra que no porten enlloc, té una història antiquísima, ja al 800 a.C. va ser un centre de culte a Sin, el Deu de la Lluna.
El seu tret més característic són les antigues cases colmena, una construcció de fang, amb el sostre elevat i cònic, que protegeix de la calor i del fred. El disseny original data del segle III a.C. però les cases actuals tenen uns 200 anys i s’utilitzen com a estable pels animals, perquè els actuals habitants vieun en cases més modernes, amb aparells d’aire acondicionat i antena parabòlica. Això és degut als beneficis obtinguts de les plantacions de cotó, que es reguen gràcies a la presa Ataturk. Una presa que redueix el cabdal del riu Èufrates i l’aportació hidríca a Siria.
Un parell de cases antigues han estat rehabilitades per als turistes, amb cert èxit, si ens guiem pel número d’autobusos aparcats a la vora (un). Nosaltres preferim passar de llarg i seguir el nostre camí en direcció al castell, a la tornada ja ho visitarem.
El castell, que està aixecat sobre una antiga fortalesa hitita, va ser restaurat pels fatimís al voltant del 1059. Poc es conserva d’aquesta fortalesa, tot just els murs exteriors i el pati. No hi ha vigilant i el seu únic habitant és un gos mestís i els seus cadells, que dormen a l’ombra.
El que més ens ha agradat d’aquesta zona han estat les ruïnes de l’antiga Ulu Cami, construïda al segle VIII per Marwan II, l’últim califa dels omeies. El minaret quadrat i uns arcs és tot el que en queda de la mesquita més antiga d’Anatòlia i la que fou la primera madrassa de l’Islam.
Tot i que aquest recinte està vallat, no sembla que el govern turc tingui intenció de restaurar-lo, així que més val que ho visteu d’immediat, no sigui que d’aquí un anys ja no quedi res, i anar-hi des de Sanliurfa és ben senzill.
Lluis Bono
Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.
6 comentaris
Mª Mercè
És curiós com llocs tan allunyats geogràficament tenen semblances més aviat importants. I ho dic per les cases de fang, que són molt semblants als graners del País Dogón, al Malí.
M’ha semblat molt curiós el minaret quadrat!
Petons i abraçades!!
www.mesenlla.com
Doncs no ho havia pensat, però si que és cert que tenen semblança, si.
Petons!!
German
Al sud d´Italia n´hi han unes unitats d´habitació molt semblants a l´Apullia…
Veig que el recinte de la mesquita segueix vallat i sense novetats…coi, però els turcs ara son un pais ric i tenen una economia forta amb exportacions a tota asia central…
www.mesenlla.com
Si, ja les vaig veure a les fotos de l’Eva.
El govern turc només cuida el que els interessa i tant els hi fa si es perdent caravanserais, monestirs, muralles… Mentre no es perdin les mesquites tot va bé.
Em comencen a recordar l’Iran i els ayatollahs i estic convençut que l’Erdogan no islamitza el país perquè no pot.
És una llàstima.
Ares
Un dia d’aquests et proposo un canvi d’experiències, tu per la zona d’àsia i jo per la de sudamèrica!
Quina enveja, quins viatges i quines fotos!!!!
Enhorabona
www.mesenlla.com
Perquè no?…. es pot parlar.
Salutacions!