
Capadocia, un dels llocs més increïbles que es poden visitar a Turquia
Situada en el cor de l’Àsia Menor, la regió de Capadocia combina l’exhuberància del seu paisatge amb els milers d’anys d’història que s’amaguen sota la terra. L’erosió ha transformat la terra volcànica en una joia geològica de gran bellesa, que aporta a l’home aliments i refugi des de fa mil·lenis.
Tot i que fins fa uns anys, la forma d’anar d’Istanbul a la Capadocia era o bé en bus (12h) o en tren nocturn fins Ankara i des d’allí en bus a Goreme, en l’actualitat i degut a la gran inversió del govern turc en infrastructures, la forma més fàcil d’arribar és en un vol fins Kayseri o Nevsehir, des d’on agafarem un bus o taxi fins la nostra destinació final.
Nosaltres ens vam decidir pel poble de Göreme com a base, una aldea que va crèixer a la dècada dels 80 amb l’auge del turisme que va envair Turquia. Per la seva situació estratègica, és un bon punt per explorar la zona.


Què podem visitar a la Capadocia
Hi ha moltíssims llocs interessants per visitar i activitats per realitzar a la Capadoccia, fent servir qualsevol dels pobles de la zona com a punt base.
– Museu a l’Aire Lliure de Göreme; conjunt d’esglèsies, capelles i monestirs bisantins excavats a la roca, a 1km de la població. Es poden visitar les naus principals, els dormitoris, cuines, magatzems, oratoris,.. S’hi pot arribar en un còmode passeig. Es considera Patrimoni Mundial de Turquia i és realment molt interessant. Entrada 10TRY. En la Karanlik Kilise -esglèsia fosca, per les poques finestres que hi ha i que han permès que es conservi millor- s’ha realitzat una important restauració dels frescos, que representen el Pantocrator i escenes bíbliques com el pà i el peixos, el naixement, la traició.. Val molt la pena, és corprenedora.




– Parc Nacional de Göreme; que rodeja la població i consta d’extenses i esplèndides valls, amb esglèsies excavades a la roca i antics palomars. Vam fer una agradable caminada de mig matí des de Goreme fins Cavusin, agafant la drecera que surt de més amunt del Museu a l’Aire Lliure i que comença darrera del càmping. Molt recomanable.




– Uchisar; aquesta pintoresca població domina una vall extensa de roca multicolor. És molt coneguda pel seu castell (entrada 2,5TRY) que es troba dalt d’un turó de roca volcànica, perforat per túnels i finestres i que ofereix esplèndides vistes panoràmiques de les valls de Capadoccia. Es troba a 8 km de Göreme i s’hi arriba en 10 minuts de bus (1,5TRY).


Altres llocs que ens interessava visitar: la Vall d’Ilhara, el monestir de Selime, les ciutats subterrànies i algun caravanserai. Per manca de temps i la distància que hi havia entre aquests llocs, vam decidir contractar al mateix hotel una excursió en minibus (45TRY), que va resultar molt completa:
– Vall d’Ilhara; el retir preferit dels monjos bisantins, en aquesta fresca i agradable vall es passeja seguint el curs d’un rierol i es visiten dotzenes d’esglèsies excavades a la roca amb alguns frescos en bon estat.


– Ciutats subterrànies de Derinkuyu i Kaymakli; no us heu de perdre la visita d’alguna de les 36 ciutats descobertes. Les que hem nombrat són les més grans, de set i vuit nivells de profunditat respectivament. Foren ocupades en el s.VII aC i només s’hi refugiaven en temps de guerra i s’hi podien estar fins a sis mesos. Es troben a uns 20 km de Göreme.


– Monestir de Selime; una gran estructura excavada a la roca que fou estança de monges i s’hi poden descobrir enormes sales, dormitoris, capelles, cuina,.. Davant hi ha un cementiri seljúcida, on hi ha la türbe (tomba) d’Ali Pasa.


– Agzikarahan; caravanserai seljúcida del s. XIII, que donava allotjament, aigua, menjar i assistència durant dies a homes, animals i mercaderies, en el seu trajecte per un dels trams de la mítica Ruta de la Seda.


– Devrent Valley; conegut com la vall de les xemeneies de fades. És la vall amb més conjunts de cons volcànics i millor formats de la Capadoccia, realment espectaculars.


En finalitzar la visita per Capadocia vam continuar el viatge fins a Konya, per visitar la ciutat dels dervitxes. Però aquesta és una altra història.

