Kirguizistan,  Ruta de la Seda

Festa a la Osh Guesthouse

La Osh Guesthouse es el lloc recomanant per allotjar-se a Osh, segons la bíblia dels viatgers, la Lonely Planet. Cal anar en compte amb les seves recomanacions, de vegades te forca errades. Em temo que la fama ha fet disparar edicions sense reparar gaire en correccions. A mes, hi ha països que canvien molt ràpidament i sempre s’ha de fer servir el sentit comu quan es viatja.

La Osh GH esta situada en el quart i ultim pis d’un edifici mediocre que es cau a trossos. Hi ha dos dormitoris amb tres i quatre llits cadascun, una sala comú, una cuina i un lavabo. Diu la guia que per la dutxa i la cuina s’ha de pagar extra. Jo crec que aquí hi ha una errada: els propietaris et donen un premi si aconsegueixes dutxar-te. Rentar-se les dents es mes difícil encara, ja que amb la boca plena de dentífric, obligatòriament has de respirar pel nas. Greu problema.

Al dormitori comú hi ha una japonesa massa callada, un francès molt simpàtic i nosaltres dos. Xerrem llarga estona, llegim i tanquem el llum. Llavors comença la festa: les meves tripes inicien un ball de diables que durara fins ben entrada la matinada, quan seran expulsats dràsticament del meu cos. En aquest proces haure acudit d’incògnit a l’altra festa que hi havia muntada al lavabo, on escarabitxes de totes les edats i nacionalitats feien una trobada. Segur que havien arribat seguint la Ruta de la Seda i ara creuaven les fronteres de les rajoles, de les esquerdes i de les ranures de les parets sense cap tipus de control policial.

Com no havia estat convidada i la pudor d’aquell indret no convidava tampoc a allargar l’estada, vaig tornar-me’n cap a la calidesa del meu sac de dormir, no sense abans fer una ultima deposició, com a agraïment als amfitrions d’una de les guesthouse mes fastigoses en les que he estat. Ben pensat, l’agraïment hauria de ser per als autors de la ultima edició de la guia LP d’Àsia Central. Doncs aixo, per a ells!

A l’endemà,  ohh! sorpresa! A la festa dels constipats declarada pels turistes a causa de l’imminent arribada de la neu al país, les puces de totes les mantes havien fet cap al meu sac. Tan contentes estaven del gustet a kebab i patates fregides del sopar que devia tenir la meva sang, em van devorar des de la planta dels peus fins al coll, les males putes. (amb perdo).


Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Kirguizistan.


Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: