Erevan, arribem a Armènia

Borjomi era l’última parada a Geòrgia, un país que ens havia encantat i que millor record en guardaríem en aquest viatge per la Ruta de la Seda. Però després d’un mes al país, era ja hora de continuar el viatge cap a Xina. La següent parada seria a Erevan, Armènia, una ciutat a la que també li teníem ganes.

Vam decidir anar amb tren nocturn i deixar de banda la marshrutka. Ja se sap que els viatges en tren són més interessants, més mítics i també, perquè no dir-ho, més còmodes. El problema era que, curiosament, els bitllets del tren nocturn entre Tbilisi i Erevan no tenien un preu fix, sinó que eren més barats quan amb més antelació els compressis. I nosaltres, que ho decidim tot un dia per l’altre, els volíem per aquella mateixa nit. Així que vam acabar pagant els bitllets de tercera classe com si fossin de primera.

El tren va arribar a l’estació de Tbilisi amb dues hores de retard, però com la nostra classe anava buida, vam poder escollir la llitera que més ens va agradar. Cansats, ens vam ficar a dormir de seguida, tot i que dues hores després el revisor ens despertava per passar el control d’entrada a Armènia. Va ser molt ràpid i no vam haver de fer res: el personal de duanes va pujar al vagó i, en la mateixa llitera, ens van posar el segell de sortida de Geòrgia i el d’entrada a Armènia, sense ni tan sols incorporar-nos. Va ser, probablement, el pas de fronteres més senzill que hàgim fet.

Erevan

Arribem de matinada a Erevan. A l’estació ens ajuntem amb un grapat de viatgers de diverses nacionalitats, tots perduts i sense saber molt bé on anar. Un noi armeni, que tornava a casa, ens va fer de guia, ens va ajudar a treure moneda d’un caixer, ens va acompanyar fins al metro i, ja al centre de la capital, ens va acompanyar a buscar l’hotel de cadascú. Va ser molt amable i ni tan sols va voler que li convidéssim a  un cafè.

Després de deixar les motxilles al hostel, vam sortir a conèixer Erevan. Ens va semblar una ciutat sense caràcter i amb poc interès, amb grans avingudes d’estil soviètic i planificació quadriculada, molt lluny del caràcter de Tbilisi.

I a més feia molta calor. Ja estàvem començant a témer que les pròximes setmanes per Iran i Uzbekistan serien fotudes, ja que juliol i agost no era la millor època per visitar aquella regió. Així que vam decidir que un cop fet el visat d’Iran (el consolat d’Erevan era en aquell moment el lloc més senzill per aconseguir-lo) visitaríem els monestirs de les afores i continuaríem la nostra ruta el més aviat possible.

I així va ser. Tal com esperàvem, el visat d’Iran va ser senzill de fer i en un parell de dies ja el tindríem. Així que aprofitem aquest temps per visitar Erevan i els monestirs de Khor Virap i Geghard, situats als afores de la ciutat.

Llocs d’interès a Erevan

El Museu del Genocidi: S’ha de visitar, ja que és indispensable per entendre el que aquest poble va patir en mans dels otomans, entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Els historiadors armenis parlen de l’extermini de 1,5 milions de persones, mentre que a la part turca redueixen dràsticament aquesta xifra fins arribar a pràcticament negar aquest genocidi. Però les imatges i els relats exposats al museu mostren el contrari i no ens deixaran indiferents davant aquesta barbàrie.

Cascade: Una espècie de monument, en forma d’escala, molt proper a la Plaça de l’Òpera. Si aneu just de temps és completament prescindible.

Plaça de l’Opera: En aquesta plaça i la zona de Cascade, molt propera, és on es concentra l’oci a Erevan. Cafeteries, restaurants, gelateries… és aquí on s’ha d’anar per viure la vida de la ciutat, sobretot al caure la tarda.

Allotjament

√ Allotjament: Hi ha allotjament a Erevan per a tot tipus de pressupostos. Nosaltres ens vam allotjar al One Way Hostel Sakharov, amb habitacions compartides i privades i es pot fer servir la cuina. Recomanable.

---

Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Armènia i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.

---