Sen Monorom, ecoturisme amb l’Elephant Valley Project

Després de veure els dofins Irrawaddy a Kratie, la nostra següent parada era a la província de Mondulkiri, per veure els elefants de Sen Monorom i conèixer de prop el prometedor Elephant Valley Project, destinat a millorar la salut i el benestar dels elefants en captivitat. El projecte se centra en l’ecoturisme, amb el qual s’obté finançament per a la seva cura i rehabilitació, i allunyar així del treball al camp aquests magnífics animals. D’aquesta manera, els elefants que durant anys han treballat en els boscos, continuen generant uns ingressos que són bàsics per al manteniment de nombroses famílies, sense ser maltractats ni forçats a treballar.

Volíem comprovar si això era cert i gaudir del contacte amb els elefants, sense posar en risc la seva salut.

El viatge de Kratie fins a Sen Monorom no va ser gens còmode: el minibús en què viatjàvem servia també per al transport de mercaderies, sacs de farina i arròs que havien abocat uns sobre els altres per tot el terra del minibús i per sota els seients, de manera que no hi havia espai per a les cames. Això, sumat a l’excés de passatgers, va convertir el viatge en un dels pitjors a Cambodja, encara que per sort no va ser un trajecte molt llarg, tot just 5 o 6 hores.

En arribar a Sen Monorom, l’àrea ens va sorprendre gratament pel seu caràcter rural, amb carrers empolsegats i silenciosos que semblaven el Llunyà Oest. Ens va recordar la Cambodja que vam creuar fa alguns anys, amb carreteres de sorra rogenca.

L’ètnia Bunong i el projecte Elephant Valley

Els Bunong, el grup ètnic que habita aquesta regió, expliquen que fa molts, molts anys, un grup d’homes va anar a pescar al riu. Però la pesca no va ser tan bona com desitjaven, així que la meitat de pescadors va menjar peix i la altra meitat no. L’endemà, els que havien menjat peix es van despertar amb forma d’elefant.

Aquesta és la història de la creació del poble Bunong, que explica la seva estreta relació amb aquests animals.

Pel que fa al Elephant Valley Project, Jack Highwood, el seu fundador, rescata elefants de les famílies Bunong. Paguen als seus propietaris el mateix salari que els animals guanyarien si treballessin per a la indústria de la fusta, arrossegant arbres a la selva. També lloguen les seves terres, creant una reserva natural i evitant la tala i desforestació, conservant així el seu hàbitat natural.

El cinquanta per cent dels ingressos, generats pels visitants i voluntaris, van a parar al projecte, que inclou, a més del manteniment dels elefants, el salari del personal contractat, tots de l’ètnia Bunong, i l’assistència sanitària a les seves famílies. A més, contracten vigilants per evitar que caçadors furtius i fusters il·legals entrin a la reserva.

A les 8 del matí ens van recollir a l’agència i després de recórrer uns quilòmetres en un cotxe atrotinat, arribem a un poblat format per quatre cases amb el sostre de bambú.

És en aquest moment que arriba un mahout amb el seu elefant, ens dóna uns plàtans i els hi donem per menjar. Després, amb tot el grup i l’elefant, més algun altre paquiderm que s’uneix pel camí, iniciem un trekking d’un parell d’hores fins al riu.

Durant el trajecte ens expliquen les propietats de les plantes que ens anem trobant i el seu ús per part del poble Bunong. Ens aturem quan l’elefant vol menjar i continuem quan ell ho decideix.

Pel camí no deixem de veure ni sentir el soroll de les moto-serres que talen els arbres, suposo que per plantar cafè, un dels productes “estrella” de la zona, i també per a la indústria de la fusta, sempre famolenca de desforestar el planeta.

El riu és la nostra parada final, tot i que els elefants continuen el seu camí. Tornaran més tard, amb els respectius mahouts, per donar-se un bany. Aprofitem per banyar-nos i, tot i ser només migdia, menjar l’arròs que porten preparat i una mica de fruita.

Dues hores més tard retornen els elefants. Entren al riu amb els seus mahouts que els banyen rascant-los-hi la pell amb l’aigua i les mans. Algunes persones del grup s’uneixen i fins i tot pugen a la seva gropa.

Quan acaba el bany, els elefants s’endinsen cap al bosc, mentre nosaltres tornem al poblat, en una caminada que ara, muntanya amunt, se’ns fa pesada. En arribar al poblat, alguns membres del grup s’hi queden a passar la nit i conèixer “de prop” la cultura Bunong, tal i com resen els pamflets de les agències. Nosaltres preferim la comoditat del nostre hotel a Sen Monorom, des d’on repassem el dia d’avui, que ha estat increïble, tenint tan a prop els elefants i en el seu propi entorn.

Per a l’endemà, un llarg dia de viatge ens espera: hem de recórrer el país de nord a sud, fins a Kep, un poble de costa no massificat pel turisme. La nostra idea és, sobretot, provar els seus famosos crancs al pebre i comprovar si son tant deliciosos com diuen.

Informació pràctica de Sen Monorom

Arribar a Sen Monorom: Des de Kratie es pot anar en minibus, en un trajecte de 5-6 hores. Comprem els bitllets en una barraca de l’estació, una esplanada de terra situada al costat del mercat i ens estalviem un parell de dòlars respecte de comprar-les en la guesthouse, quedant el preu en 5 $ per persona.

Sortir de Sen Monorom: Hi han diverses agències que ofereixen transport a Phonm Pehn i d’altres llocs com Kratie. Fins a Phonm Pehn son 5 hores de viatge i el preu depen de la categoria del transport.

Allotjament: Ens vam allotjar al Green Hotel, situat a 3 minuts de la parada de l’autobús. Habitació doble amb bany i ventilador per 10$. Recomanable.

On menjar: Prop del caixer de Canadian Bank hi ha un restaurant amb menjar local i occidental. Recomanable.

Els elefants: vam mirar preus en diferents agències per passar un dia amb els elefants i veure el projecte Elephant Valley Project. Ho contractem amb l’agència, i restaurant, Green House Bar, situada al costat del caixer de Canadian. Paguem 35$ per persona, que incloïa el desplaçament fins el poble Bunong, l’itinerari amb els elefants i el dinar.

Més informació de Cambodja a la guia de viatge.