Per la Ruta de la Seda: Dunhuang, les coves budistes de Mogao

A vint kilòmetres de la ciutat de Dunhuang, a la vora d’un penya-segat ressec enmig de les arenes del Taklamakan, s’amaga un veritable tresor: milers d’escultures de Buda, bodhisatves, pintures i manuscrits, reposen des de fa més de mil anys protegits en 492 coves, a recer de l’erosió de les tempestes de sorra i de l’embat destructor d’exèrcits mogols i xinesos. Son les coves budistes de Mogao.

Segons la llegenda local, l’any 366 a de C., el monjo budista Lo-Tsun, va tenir una visió de milers de Budes sobre la paret d’un penya-segat i va convèncer a un acomodat pelegrí perquè fundés el primer dels temples.

Des del segle IV fins al segle XIV, els monjos budistes de Dunhuang van col · leccionar escriptures portades de l’oest i molts pelegrins van passar per la zona, pintant murals a l’interior de les coves. Aquests murals cobreixen una superfície de 42.000 m² i contenen més de 2.500 escultures pintades.

I és que durant més de 1.000 anys, les Coves de Mogao han vist com pelegrins i monjos budistes decoraven les seves parets amb delicades pintures murals, esculpien més de 2.500 estàtues i hi guardaven documents i manuscrits escrits en sànscrit, sogdià, tibetà o xinès. La riquesa que aquí reposa és un fidel testimoni de la vida diària, dels costums, del vestuari, de la dansa… i mostra la influència de les diverses cultures que travessaren la regió durant segles, seguint els camins de la Ruta de la Seda.

Les coves foren “re-descobertes” pel monjo taoísta Wang Yuan Lu pels volts del 1900, però en el seu intent de recollir fons per la seva restauració, ben aviat caigueren a les mans dels arqueòlegs europeus Stein, Carter i Pelliot.

El 1907, després d’haver sentit rumors del descobriment, va arribar a la zona Aurel Stein, arqueòleg i sinòleg britànic d’origen austrohongarès, explorador d’Àsia Central. Paul Pelliot, d’origen francès, va arribar gairebé al mateix temps i va reclamar tot el material restant. Després d’això, les autoritats xineses van ordenar el trasllat a Beijing del material que quedava a les coves.

Però abans que les autoritats de Beijing se n’adonessin, set mil manuscrits i cinc-centes pintures de Mogao -algunes arrencades de la roca- entraven a formar part del British Museum, i sis mil manuscrits i pintures viatjaven per via marítima cap al Louvre.

I per nosaltres, després de Turpan, aquesta és la següent parada, Dunhuang, el punt on s’uneixen el tram nord i sud de la Ruta de la Seda.

Es poden visitar unes 5 o 6 coves, on els monjos budistes van ser excavant i esculpint figures de Buda i Bodhishatvas. Les formes de la roba, els vestits i les pintures mostren la influència de les diverses cultures que es van anar exportant a través de la Ruta de la Seda. No està permesa l’entrada de càmeres fotogràfiques, així que haureu de deixar-les fora.

Les coves de Mogao han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco (visiteu el lloc en panofotografies 360) i formen part del projecte arqueològic The International Dunhuang Project.

Més informació:

• La Ruta de la Seda per Xina
• Ruta de viatge des de Bishkek a Xian