Ruta de la Seda,  Turquia

Divrigi: la mesquita Ulu Cami i l’hospital mental Darussifa de Divrigi

Camino sota l’entramat de fulles i carrolls de raïm d’unes parres centenàries. A banda i banda regalimen flors de temporada per entre els barrots de les balconades. Dones amb gel·laba remenen la verdura de les parades del carrer i un aroma a pa recent fet envaeix aquest matí assossegat de Divrigi.

Allà on s’acaben les cases del poble, els camps de cultiu donen forma a un paisatge típicament rural. Enmig la terra llaurada s’aixeca un turó suau, coronat per una edificació antiga: és el complexe mesquita-madrassa i hospital mental Ülu-Cami i Darussifa.

Tinc els ulls clavats en la portalada de l’hospital. Uns arcs ogivals decorats amb geomètriques formes, preciosos medallons en pedra i intricats motius florals l’engalanen.

Darussifa, l'hospital mental de Divrigi
Darussifa, l’hospital mental de Divrigi

A dins, sobre un terra de pedra asimètric, hi ha una piscina octogonal. L’aigua, que corria en espiral, calmava els nervis dels malalts ja a l’any 1299.

Interior del Darussifa, divrigi
Interior del hospital mental
Imatges geomètriques del sostre, divrigi
Imatges geomètriques del sostre

Em dirigeixo a la mesquita. Adossada a l’hospital, resta a les fosques, abrigada de catifes de color grana esteses als peus d’un bosc de columnes. La serenor de l’espai em convida a seure i deixar passar l’estona.

Novament a fora, uns homes em fan senyals des de la cantonada de la mesquita. M’hi apropo. Giro la mirada cap allà on m’apunten els seus índex i, per moments, la boca se’m queda oberta. Una porta colossal d’estil rococó ha enfebrat sobre les austeres parets seljúcides, recargolant motius geomètrics, donant volum al fullatge en pedra i estilitzant inscripcions aràbigues d’una qualitat corprenedora.

Figures geomètriques a la porta de la mesquita de Divrigi
Part posterior de la porta de la mesquita
Paret de la porta d’entrada a la mesquita

Amagada entre les parets de roca, la porta nord li ha valgut al complexe de Divrigi la qualificació de Patrimoni Mundial de la Unesco. De poc marxo sense veure-la.

Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

5 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: