Índia

Discussions filosófiques budistes a Mcleod Ganj i retorn del Dalai Lama

Com cada matí, des de fa 10 dies, anem al temple del Dalai Lama per veure la discussió dels monjos i intentar atrapar una mica d’aquella pau per endur-nos-la a casa.

La discussió es acalorada, com tots els dies: el monjo rialler que discuteix apassionadament, el vergonyós que seu i es posa vermell quan li toca el torn de replica… Ja els coneixem, hem vist aquesta pràctica quasibé cada dia durant les dues setmanes que hem estat aquí.

El monjo, alhora que pica amb les dues mans i amb el peu al terra, formula una pregunta; si la resposta no es la correcta o no hi està d’acord pica amb el revers de la mà sobre el palmell per negar la resposta. El Dalai Lama anima als monjos a continuar aquesta pràctica que forma part de l’aprenentatge de la filosofia budista.

Discussions filosófiques budistes
Discussions filosófiques budistes (Imatge del museu tibetà)

En el monestir veiem una dona tibetana postrant-se per resar. Ho fa fins al terra, en una pràctica que hem vist altres cops.

I aquesta tarda es preveu l’arribada de S.S el Dalai Lama a Mcleod, després d’uns dies ingressat en un hospital de Delhi per una operació quirúrgica. Anem a l’entrada de la seva residència i seiem al costat de dues dones tibetanes que no paren de riure. Comparem els nostres “rosaris” budistes amb els seus; riem quan assenyalen una dona occidental que porta una khata al coll com si fos una bufanda.

Després de dues hores d’espera sonen les trompes del monasteri: el Dalai Lama està arribant. Així que ens aixequem tots i ens inclinem per donar-li la benvinguda. Va assegut a la part davantera d’un tot-terreny, rient i amb una cara de felicitat que s’encomana. Se’l veu amb bona salut i content de ser altre cop a casa. Ha estat un instant, però l’hem vist i ens ha donat la seva benedicció; tothom marxa content i satisfet, tant tibetans com occidentals. Se’ns dubte que ha estat un dia especial.

Al capvespre tornem al temple per veure la puja i de nou la discussió. Estem enganxats!

Més tard trobem al noi de l’agència i un amic seu tibetà; passegem i anem plegats a prendre te. L’amic ens explica que va marxar del Tibet de ben petit, el seu pare el va portar fins Mcleod i el va deixar a l’escola tibetana. D’això ja fa més de 15 anys. Ara, la seva mare de 76 anys ha creuat a peu els himalaies per arribar fins aquí i veure’l. Ell, que actualment viu al Japó, ha demanat un permís a la feina per venir. Marxa d’aquí una setmana sabent que mai més podrà veure la seva mare, que d’aquí a tres anys creuara de nou els passos de muntanya per tornar a la seva terra, ara ocupada per la Xina. Els exiliats fugen a l’hivern, perquè degut a les baixes temperatures i la neu l’exercit xinès te pocs militars desplegats a la frontera. Creuen de nit per no ser vistos, perquè en cas de ser localitzats l’exercit xinès dispara a matar.

I aquesta es sens dubte la trista realitat d’un poble oprimit per un govern feixista.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: