Vietnam

Diari de viatge: trekking a Sapa, Vietnam.

Arribem a les muntanyes del nord del Vietnam una setmana abans del previst. Per fi! En tenim moltes ganes, tothom en parla bé d’aquesta regió.

A l’estació de Lao Cai es repeteix el caos de totes les arribades: un núvol de vietnamites que t’envolten i no et deixen respirar, tot oferint-te minibusos i taxis cap a Sapa.

Un cop a Sa Pa, ens allotgem a l’hotel Mountain View i contractem un trekking de 3 dies per conèixer la zona. La noia que ens farà de guia es molt simpática, té només 18 anys i pertany a l’ètnia H’Mong. Vesteix amb la roba tradicional, de color blau fosc, i va carregada de collars que assegura que la protegeixen.

Dona Dao

La caminada comença per la carretera, que seguim durant més d’una hora. Més endavant ens desviem per un caminet que baixa cap a la vall, entre bancals d’arròs recent segat, fins un riuet. A les seves vores s’esten un petit llogaret, on parem per dinar. Prenem seient en la terrasseta d’una petita cabana de bambú i ens cruspim un entrepà de tomaquet, cogombre i ou passat per aigua, que la nostra guia, la So, s’ha encarregat de comprar el mercat de Sa Pa a primera hora del matí.

Arrosals

A mitja tarda arribem al llogaret de Ta Van, on farem nit en una homestay, que no es altra cosa que una casa tradicional condicionada per rebre turistes. Gaudim de les vistes i del sopar, preparat per la So,  en el que  no hi manca de res: amanida, tofu amb ceba i tomàquet, porc saltat a la wok amb all, gengibre i lemongras, bou saltat amb verduretes i pollastre amb ceba i espècies, tot acompanyat d’arròs. Durant anys recordarem aquests plats com els més bons que haguem tastat viatjant. Dormim en una petita estora, a la vora dels sacs d’arròs i protegits per una mosquitera.

Paisatge nord Vietnam

Ens despertem amb el cant del gall i ens preparem per començar el segon dia de trekking. Decidim deixar de banda la ruta habitual i fer una caminada més llarga. El camí es va enfilant poc a poc, creuant camps d’arròs i empinades senderes que ens endinsen en densos boscos.  Pugem i pugem mentre la So ens mostra diverses plantes i ens parla de les seves qualitats. Fins que ens diu que toca baixar… però en línia recta, sense fer ziga-zaga. Temptats estem d’utilitzar la motxilla com a trineu!!

Dona H'Mong

La baixada es fa molt pesada ja que contínuament rellisquem, estem baixant pel mateix lloc per on ho fa  l’aigua quan plou, un terreny d’arena fina que patina molt. La baixada dura una hora i després toca una pujada molt pronunciada per arribar a la carretera. Una estona en pla i toca baixar de nou, els dits dels peus ens fan molt mal, però la visió del poblet, el nostre destí final, ens anima a caminar el més depresa possible.

Dona H'Mong

L’allotjament és també en homestay molt pareguda a la de la nit anterior. Deixem les coses i demanem on ens podem dutxar, doncs estem extasiats de la caminada d’avui, en la que hem emprat tot el dia. La So ens acompanya creuant el poble fins al riu i d’allí a un petit embassament natural amb un salt d’aigua. Aquesta és la nostra dutxa.  Magnífic premi!  Ja recuperats, tornem al poblat i a la homestay, on ens bevem una cervesa ben fresca i gaudim d’un altre deliciós sopar, a la llum d’unes llanternes i compartint xerrades.

A l’endemà tornarem a la carretera on un jeep ens durà fins a Sapa. Cansats però satisfets, recordarem aquests dos dies com uns dels més macos dels nostres viatges.

Més informació a la guia de viatge de Vietnam.

Més fotografies a la pàgina de flickr.

(Octubre de 2005)

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

5 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: