Paisatge del Pamir a Sary Tash
Kirguizistan,  Ruta de la Seda

De Sary Tash a Kashgar per Irkeshtam Pass

Les caravanes que portaven mercaderies per alguns dels ramals que ara es coneixen amb el nom de Ruta de la Seda, creuaven el Pamir per entrar en un territori encara mes inhospitalari, dominat per ordes de guerres de tribus mongols. En èpoques posteriors, l’hegemonia de diverses dinasties d’emperadors xinesos arribava fins aquestes terres, cosa que permetia el trafic de mercaderies amb mes seguretat. A l’altra banda dels Pamir, en el que ara es Xina, un cop superat el pas de l’Irkeshtan, el premi a la duresa del viatge, del clima i dels atacs dels bandits era la ciutat oasi de Kashgar.

Per a nosaltres, que juguem amb l’avantatge de viatjar sense haver de patir aquestes dificultats, les setmanes de trajecte se’ns converteixen en un dia, intens, dur i esgotador.

Amb tota la roba que ens és possible posar, ens plantem davant de la carretera pedregosa, esperant el pas d’algun vehicle que ens porti a Xina. A l’esquena, el Pamir ens observa expectant. Però durant una hora i tres quarts, els únics que circulen per aquest caminal internacional son mitja dotzena de ramats de cabres i ovelles. Finalment passa un camió, fem dit i… amunt! ja estem en camí!

Núria fent autostop a Sary Tash
Núria fent autostop a Sary Tash
Lluis amb el conductor del camió a l'Irkeshtam Pass
El nostre transport fins la frontera Xina

Comença la travessia. El camí no permet als camions circular a mes de 30 km per hora, aixi que gaudim del paisatge, pastures, estepes i muntanyes, durant quatre hores.

Núria en un camió en ruta a l'Irkeshtam Pass
Núria en el camió en ruta a l’Irkeshtam Pass
Paisatge de muntanya camí de Xina
Paisatge en la ruta a Xina
Paisatge de muntanya en ruta a l'Irkeshtam Pass
L’hivern s’acosta cada cop més. Al fons, els Pamirs nevats

En el pas fronterer kirguis ens fan una mini entrevista, ens segellen la sortida i hem d’esperar que els xinesos acabin de dinar i obrin la frontera, que es troba a 7 km, per poder continuar.

Duana de l'Irkeshtam Pass
Pas fronterer del Irkeshtam, part del Kirguizistan
Núria esperant a la duana del Kirguizistan
Esperant l’obertura de la frontera xinesa

Esperem un parell d’hores convençuts ja d’haver de passar la nit en aquest punt fronterer, quan finalment la obren. Els militars kirguisos ens porten en el seu vehicle durant 2km, no sabem ben bé si per amabilitat o per treure’s un problema de damunt si no som a temps d’arribar a la part xinesa.

A partir d’aquí, passarem el punt fronterer més surrealista que hàgim passat en anys. Fins a 5 punts de control xinesos haurem de creuar, abans d’arribar a Kashgar i fins el tercer punt, el pas fronterer on ens segellaran el passaport d’entrada, no podrem dir que estem a Xina. De bojos!

El primers kilòmetres els fem caminant enmig del no res, sembla que això sigui terra de ningú. Comencem a pensar que potser ens tocarà passar la nit al ras, si tot el trajecte fins la frontera és així.

Lluis creuant la frontera a Xina
Caminant per terra de ningú, cap a la frontera Xina
Paisatge de la frontera de Kirguizistan amb Xina
Paisatge en el territori entre les dues fronteres

Finalment arribem al tercer punt xinès, un barracó militar, on no ens deixen continuar. Aquí ja estem plenament convençuts de fer nit i no és un mal lloc donat que l’alternativa és passar la nit al ras. Al cap d’una hora s’aturen dos camions kirguisos, que son escorcollats pels militars xinesos com si de terroristes es tractessin. No ens cal parlar amb aquests conductors doncs els xinesos ja s’encarreguen que ens portin. Uns altres que és treuen els embalums de sobre, pensem.

En el quart control, el que sembla un punt fronterer, fem els tràmits d’entrada a Xina i ajudem als conductors dels camions a omplir els seus formularis. És el menys que podem fer per la seva amabilitat. A la sortida hi han taxistes esperant per portar gent a Kashgar, però nosaltres som els únics passatgers.

Un conductor ens demana 50$ per portar-nos. Li ofereixo 9 i l’indico amb gestos que si no accepta pujarem al camió kirguís i continuarem amb ell fins Kashgar. Ho accepta de mala gana.

El trajecte ha durat tot el dia, des de les 7 del mati fins les 8 de la tarda. No hem esmorzat, no hem dinat i tampoc podem sopar: A Kashgar funcionen amb l’horari de Beijing, que son dues hores mes. Hem d’escollir: o sopar o dutxar-nos. Despres d’uns quants dies sense poder-ho fer, triem la dutxa.

Ja som a Xina!


Informació per creuar la frontera

Per anar cap a Xina per terra només hi han dues rutes possibles: creuar els impressionants Pamirs via el pas del Torugart o via el pas de l’Irkestam.

Torugart Pass: El punt es troba a 130 km de Naryn. La reglamentació actual xinesa només permet el pas dels turistes sempre que hi hagi un transport xinès esperant-te a l’altra part de la frontera. Això significa que hauràs de contractar la sortida amb una agència, per a que es posi en contacte amb un transport de l’altra banda que et vingui a recollir, a una hora aproximada. Un i altre punt fronterer no obrirà la tanca si el transport no és allí. Agències de Bishkek ho ofereixen per 100-200USD el taxi per un grup de 4.

Irkeshtam Pass: A aquest punt fronterer s’hi arriba des d’Osh via Sary Tash, l’últim poble abans de la frontera. El paisatge és espectacular. Cal passar la nit a Sary Tash per continuar al dia següent, ben d’hora, fins la frontera. Dos punts fronterers kirguisos i 4 punts fronteres xinesos. Un cop superat el tercer punt xinès, un grup de taxistes uigurs deleren per portar-te a Kashgar.

Transport fins a Xina

  • Osh-Sary Tash. Només hi ha un bus al dia que fa el trajecte Osh-Sary Tash. Aquest bus arriba a l’estació de busos a una hora no determinada i sol anar ple. Això i la gent que espera al teu costat farà que, potser, perdis la batalla de les empentes, com nosaltres. Llavors hauràs d’anar en taxi compartit, que surten des del carrer Alisher Navoi (davant de l’antiga estació d’autobusos) on hi ha la parada de taxis. Caldrà regatejar fort.
  • Sary Tash-Irkeshtam. Nosaltres ens vam situar a l’encreuament dels dos carrers del poble, el que porta cap a la Xina i el que porta cap a Tadjikistan i vam esperar el pas d’un camió per fer auto-stop, que ens va portar fins a escassos metres del punt fronterer.
  • Irkeshtam-Kashgar. Els militars kirguisos són molt amables i et buscaran algú que et porti fins al següent punt, a un parell o tres de quilòmetres. Per al següent el mateix, el punt xinès es troba dalt del cim. Allí, els xinesos també procuraran que pugis en un camió per continuar fins el següent, sinó només cal tornar a fer dit. A partir d’aqui s’ha de contractar un taxi fins Kashgar.

Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Kirguizistan. Ruta de viatge Bishkek-Xian.


Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: