Índia,  Ladakh

Darrer dia a Ladakh

L’últim dia al Ladakh vam voler tornar al monestir de Thiksey, que tant ens havia agradat dos anys enrera. Aixecat sobre un turó, el gompa sembla voler donar-nos la benvinguda, mentre els murs “mani” marquen el camí.

Monestir de Thiksey
Monestir de Thiksey

L’empinada ascensió està carregada de sorpreses, una estupa encalada de blanc,  molinets d’oració retrobats darrere una corba, les muntanyes al fons que ja marquen l’arribada de l’hivern.

Mentre pugem les escales recargolades, el so d’uns trons ens alerta. Són les trompes d’oració. Correm escales amunt per no perdre ni un detall, esbufegant, qui sap què estarà passant…

Un cop dalt, el pati principal és tot un espectacle. Els monjos més gran ensenyen els més joves els passos d’una dansa tradicional. Practiquen durant llarga estona al pas de la música, acompassats, pel dia del festival, una setmana més tard, quan es vestiran amb els vestits i les màscares rituals.

En acabar, comença una puja a la sala d’oracions, amb els monjos reunits per recitar mantres budistes, amb les seves veus profundes i un so acompassat que ens fa posar la pell de gallina.

Aquest monestir és molt important per l’estàtua asseguda del Buda Maitreya, el Buda del Futur, de dos pisos d’alçada. És realment el més bonic que hàgim vist mai.

Però la família Barath encara ens reservava una darrera sorpresa. Per acomiadar-nos, havia convidat els germans i cosins i tots junts, al voltant d’una taula plena de menjar tradicional ladakhí, s’acomiadava de nosaltres i ens desitjava que tornessim ben aviat.

Inshallah.


Entrades relacionades: Thiksey

Totes les entrades d’aquesta regió a la categoria Ladakh.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

4 Comments

  • Mª Mercè

    Desprès de díes tan intenssos en aquesta meravellosa regió deveu estar tristois per haver tingut que marxar.

    Entranyable el comiat-sorpresa de la vostra família Barath. Impossible d’oblidar-ho.

    Us envio una forta abraçada, en el meu compte enrrera!

    • mesenlla

      Cada matí, quan ens llevem del llit i mirem per la finestra enyorem Ladakh….el somriure de l’Anju…el bon dia de la Lamu…. els paisatges…

      No es pot explicar amb paraules els dies que aqui hem passat, ja pensem en tornar-hi!!

      Petons!!

    • mesenlla

      El menjar es molt semblant al tibetà: momos, thungpa… no pica i es deliciós, sobretot sent cuina casolana.

      A veure si hi vas un any d’aquests, tu que sempre vas a l’India.

      Petons!!

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: