Plaça d'Europa
Geòrgia,  Ruta de la Seda

Batumi, creuant la frontera de Turquia a Georgia

El caos a la duana turca per sortir del país és dantesc. Els cinc metres que ens separen del funcionari que ha de posar el segell de sortida al passaport, ens semblen una distància insalvable. A la nostra dreta, dues dones georgianes -de tamany considerable- proven de colar-se tot i el poc espai existent. Cada centímetre guanyat és una petita victòria que defensem a cops de colze. Mitja hora, i molts cops de colze després, ja estem a la duana de Geòrgia, on sorprenement l’ordre regna a la sala. Segell ràpid al passaport i a dins. Ja estem a Geòrgia!

La marshutka, una mena de furgoneta de transport de passatgers i embalums, ens deixa prop del hostel per tot just un lari cadascú, mig euro tot plegat. El dormitori de nou llits, on hem reservat dues lliteres, nomes l’ocupa una noia alemanya que té tota la roba escampada per l’habitació. Deixem les coses en un racó lliure i sortim a conèixer la ciutat.

Batumi, capital de la República Autònoma d’Adjària, està invertint fort en el turisme. Això li va valer ser reconeguda per  l’American Academy of Hospitality Sciences com la millor nova destinació de l’any 2012. És una ciutat petita de tot just 120.000 habitants, que es pot recórrer fàcilment a peu o en bicicleta, que es pot llogar en el bonic i llarguíssim passeig maritim. És un espai verd que córre paralel a la costa del Mar Negre, on estan situats els hotels de renom internacional.

Monument dels amants de Batumi
Monument als amants
Relax davant la costa de Batumi
Relax davant la costa de Batumi

Uns carrers més amunt, és una altra història. Es construeixen edificis acabats amb detalls d’estil neoclàssic, victorià o modernista i gratacels que projecten imatges en les seves parets. Aquí una nòria gegant, allà una torre amb un mirador de 360 graus.

Plaça d'Europa
Plaça d’Europa
Plaça Piazza i esglèsia de Sant Nicolau
Plaça Piazza i Esglèsia de Sant Nicolau

Tot plegat conviu amb les restes de l’antiga URSS: vells edificis de planta rectangular amb la pintura bufada i els balcons rovellats, on s’arrepleguen families georgianes que no podran aprofitar l’impuls de la ciutat.

Una dona prepara cafe al maleter del vehicle
Una dona prepara cafe al maleter del vehicle

Passejem pel mig d’aquests carrers descobrint petites esglésies ortodoxes, amb una gran sala diàfana, sense bancs ni mobiliari per seure, decorades amb quadres del santoral que s’han enfosquit pel fum de les espelmes. Celebren misses a les hores en punt, que ens sorprenen per la seva litúrgia: un capellà o dos, vestits de negre de dalt a baix i amb un barret rodó, oficien la cerimònia en un racó de l’església, davant la presència d’alguns homes i dones -elles es tapen el cabell amb un mocador- i de dos catalans que, tot sigui dit, no entenen de la misa la meïtat.

Catedral de Batumi
Catedral de Batumi
Capellans a l'interior d'una esglèsia de Batumi
Una dona resa en una esglèsia e Batumi

Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Geòrgia i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.


Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: