Couchsurfing a Iran, una altra forma de conèixer el pais dels aiatollàs

La primera vegada que vaig escoltar la paraula Couchsurfing de boca d’un viatger vaig pensar: “vaja, això és la llet!”. Ara que el conec personalment, crec que és millor encara, és una de les millors formes de viatjar, una finestra oberta al món i a les persones i que mai saps què t’arribarà a obrir.

Couchsurfing és una comunitat que engloba persones de tot el món amb una única finalitat: conèixer gent. Amb aquesta premissa els amfitrions ofereixen un llit o sofà (couch) o el seu temps, a disposició dels seus convidats. Per als viatgers, és una gran oportunitat de conèixer gent, costums de primera mà, llocs recòndits i sobretot conèixer un pais de la mà de gent local.

Com hauràs pogut deduir, a Couchsurfing no es paga per l’allotjament, però no ens equivoquem: Couchsurfing NO és un hotel. Qui rep viatgers aporta el millor: sostre, potser menjar, potser la calor familiar, potser una festa amb amics, potser un matí de pícnic, què sé jo! Per la seva banda, el viatger aporta el que porta a la motxilla: conversa, rialles, respecte, amistat, una truita de patates…

La nostra primera experiència fent Couchsurfing a l’Iran va ser espectacular: a la primera petició ja ens van acceptar. Amb les instruccions de Farid, professor de Física a la Universitat de Teheran, vam arribar a casa seva. Val a dir que vam necessitar l’ajut de més persones per arribar-hi, però tothom estava disposat a donar-nos un cop de mà, al mig de la caòtica capital, així que realment va ser molt fàcil. Si fins a l’última persona que ens va ajudar, ens va convidar a un berenar a casa!

Recordo que vam pujar les escales de casa Farid amb el cuquet a la panxa: com seria aquesta família? Amb què ens trobaríem? Ens sentiríem a gust? Quan la porta es va obrir, la seva dona, Shara, també professora de Física a la universitat, ens va rebre amb una forta abraçada i l’esmorzar preparat. Aquella mateixa tarda ens van proposar una sortida, així que vam acceptar encantats: visitaríem el Mausoleu de la zona d’Tajrish, el basar cobert, soparíem en un restaurant popular i fumariem una shisha en una chaikhana tradicional, al costat de desenes de teheranís en la seva nit d’oci. Va ser tota una experiència que, d’altra manera, mai no hauríem viscut.

A la preciosa ciutat de Kashan no vam tenir sort amb Couchsurfing, però a Sari, molt a prop del mar Caspi, a la província de Mazandaran, vam ser aclaparats amb el veritable sentit de la paraula “hospitalitat”.

Així que vam finalitzar les visites de Kashan, vam marxar en autobus a Sari, un recorregut que ens va ocupar 12 hores. La veritat és que la petició la vam fer a una noia anomenada Dantis, que va resultar que actualment vivia en una altra població, però que es va oferir a buscar-nos allotjament a Sari. Així va ser com va contactar amb els seus amics Altin i Landani, que ens van acollir a casa entusiasmats. Tant o més encara que nosaltres.

Ali i Ladan són una parella fantàstica: ell és obert i extremadament positiu. Landani és simpàtica i afectuosa. Ens van portar a visitar una platja banyada pel Mar Caspi. Esbalaïdor: la platja de dones i la dels homes està separada per tendals i xarxes. Fins i tot hi ha separadors mar endins i a sobre, cal banyar-se completament vestit.

Com a ningú ens va agradar la idea del bany amb texans, vam decidir anar a la muntanya, on el Iran verd de camps d’arròs desafia la incredulitat. Sí, existeix. Els nostres amfitrions van muntar un pícnic, que és l’activitat a l’aire lliure per excel·lència a l’Iran, a la riba d’un riu i a l’ombra d’un espès bosc. Kebabs de pollastre, pa rodó (naan), amanides i moltes rialles.

A la nit no hi havia el descans… si vols descansar, ves a un hotel. Teníem sopar amb Dantis -la noia que ens va posar en contacte amb els nostres anfitriones- i el seu nuvi. Així que Lluís i jo ens vam disposar a preparar les nostres millors receptes: un fresquet gaspatxo, truita de patates i una bona samfaina. La taula va estar carregada de menjar i d’explicacions en to confidencial sobre el règim i la societat iraniana, propòsits i despropòsits per a un futur lliure.

L’experiència a Couchsurfing a l’Iran és totalment recomanable i és la millor manera de conèixer la riquesa cultural i les tradicions del país. A més, a l’Iran, no deixa de sorprendre com és la gent de portes endins, ja que quan les noies es treuen el mocador i la jaqueta llarga i es queden amb faldilla curta, tirants i escot… uau! Fins i tot jo, Núria, vaig al·lucinar! Realment és com si estiguessis entre amics a casa.

Durant la resta del viatge, per la Ruta de la Seda, vam continuar fent couchsurfing, però va ser a l’Iran, país on la majoria de la seva població destil·la una extrema amabilitat, on més n vam gaudir. Ens van aclaparar amb la seva hospitalitat i només esperem que algun dia, inshalá, nosaltres els hi puguem correspondre.

Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Iran i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.