Fumant narguile en una teteria de Teheran
Iran,  Ruta de la Seda

Couchsurfing a Iran, una altra forma de conèixer el pais dels aiatollàs

La primera vegada que vaig escoltar la paraula Couchsurfing de boca d’un viatger vaig pensar: “vaja, això és la llet!”. Ara que el conec personalment, crec que és millor encara, és una de les millors formes de viatjar, una finestra oberta al món i a les persones i que mai saps què t’arribarà a obrir.

Couchsurfing és una comunitat que engloba persones de tot el món amb una única finalitat: conèixer gent. Amb aquesta premissa els amfitrions ofereixen un llit o sofà (couch) o el seu temps, a disposició dels seus convidats. Per als viatgers, és una gran oportunitat de conèixer gent, costums de primera mà, llocs recòndits i sobretot conèixer un pais de la mà de gent local.

Com hauràs pogut deduir, a Couchsurfing no es paga per l’allotjament, però no ens equivoquem: Couchsurfing NO és un hotel. Qui rep viatgers aporta el millor: sostre, potser menjar, potser la calor familiar, potser una festa amb amics, potser un matí de pícnic, què sé jo! Per la seva banda, el viatger aporta el que porta a la motxilla: conversa, rialles, respecte, amistat, una truita de patates…

La nostra primera experiència fent Couchsurfing a l’Iran va ser espectacular: a la primera petició ja ens van acceptar. Amb les instruccions de Farid, professor de Física a la Universitat de Teheran, vam arribar a casa seva. Val a dir que vam necessitar l’ajut de més persones per arribar-hi, però tothom estava disposat a donar-nos un cop de mà, al mig de la caòtica capital, així que realment va ser molt fàcil. Si fins a l’última persona que ens va ajudar, ens va convidar a un berenar a casa!

Recordo que vam pujar les escales de casa Farid amb el cuquet a la panxa: com seria aquesta família? Amb què ens trobaríem? Ens sentiríem a gust? Quan la porta es va obrir, la seva dona, Shara, també professora de Física a la universitat, ens va rebre amb una forta abraçada i l’esmorzar preparat. Aquella mateixa tarda ens van proposar una sortida, així que vam acceptar encantats: visitaríem el Mausoleu de la zona d’Tajrish, el basar cobert, soparíem en un restaurant popular i fumariem una shisha en una chaikhana tradicional, al costat de desenes de teheranís en la seva nit d’oci. Va ser tota una experiència que, d’altra manera, mai no hauríem viscut.

Núria, la Saba i una amiga al Palau del Golestan

A la preciosa ciutat de Kashan no vam tenir sort amb Couchsurfing, però a Sari, molt a prop del mar Caspi, a la província de Mazandaran, vam ser aclaparats amb el veritable sentit de la paraula “hospitalitat”.

Així que vam finalitzar les visites de Kashan, vam marxar en autobus a Sari, un recorregut que ens va ocupar 12 hores. La veritat és que la petició la vam fer a una noia anomenada Dantis, que va resultar que actualment vivia en una altra població, però que es va oferir a buscar-nos allotjament a Sari. Així va ser com va contactar amb els seus amics Altin i Landani, que ens van acollir a casa entusiasmats. Tant o més encara que nosaltres.

Sopar amb amics a Sari a través de couchsurfing
Couchsurfing a Sari

Ali i Ladan són una parella fantàstica: ell és obert i extremadament positiu. Landani és simpàtica i afectuosa. Ens van portar a visitar una platja banyada pel Mar Caspi. Esbalaïdor: la platja de dones i la dels homes està separada per tendals i xarxes. Fins i tot hi ha separadors mar endins i a sobre, cal banyar-se completament vestit.

Com a ningú ens va agradar la idea del bany amb texans, vam decidir anar a la muntanya, on el Iran verd de camps d’arròs desafia la incredulitat. Sí, existeix. Els nostres amfitrions van muntar un pícnic, que és l’activitat a l’aire lliure per excel·lència a l’Iran, a la riba d’un riu i a l’ombra d’un espès bosc. Kebabs de pollastre, pa rodó (naan), amanides i moltes rialles.

De picnic a les muntanyes de Sari amb els amics de couchsurfing

A la nit no hi havia el descans… si vols descansar, ves a un hotel. Teníem sopar amb Dantis -la noia que ens va posar en contacte amb els nostres anfitriones- i el seu nuvi. Així que Lluís i jo ens vam disposar a preparar les nostres millors receptes: un fresquet gaspatxo, truita de patates i una bona samfaina. La taula va estar carregada de menjar i d’explicacions en to confidencial sobre el règim i la societat iraniana, propòsits i despropòsits per a un futur lliure.

L’experiència a Couchsurfing a l’Iran és totalment recomanable i és la millor manera de conèixer la riquesa cultural i les tradicions del país. A més, a l’Iran, no deixa de sorprendre com és la gent de portes endins, ja que quan les noies es treuen el mocador i la jaqueta llarga i es queden amb faldilla curta, tirants i escot… uau! Fins i tot jo, Núria, vaig al·lucinar! Realment és com si estiguessis entre amics a casa.

Durant la resta del viatge, per la Ruta de la Seda, vam continuar fent couchsurfing, però va ser a l’Iran, país on la majoria de la seva població destil·la una extrema amabilitat, on més n vam gaudir. Ens van aclaparar amb la seva hospitalitat i només esperem que algun dia, inshalá, nosaltres els hi puguem correspondre.


Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Iran i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.


Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

2 Comments

  • Bertika

    Una magnífica entrada! No hem practicat mai el couchsurfing, pero me n’heu donat moltes ganes. En família no sé què tal funcionaria… 😉
    Salut!!

    • Lluis Bono

      Logicament, per una simple qüestió d’espai, és més fàcil allotjar dues persones que quatre. Però molts cops el viatjar en família obre moltes portes i a Iran encara més. Per això crec que seria un bon país on provar-ho i de ben segur que quedarieu tant encantats com nosaltres.

      Salut!!

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: