Índia,  Sikkim

Per la Ruta dels Himàlaies: El gompa de Tashiding, Sikkim

Es colà entre el fils de la jaqueta el fum fred de la boirina que la matinada no s’endugué. Es colà també sota els pantalons, sorprenent-me on acaba el mitjó per eriçar-me la pell més amunt dels genolls. Busquem redós en el Yak Restaurant, fent-nos lloc entre una dotzena de sikkimesos que es confonen amb el baf del primer te amb llet.

Havent acabat el seu got, un jove enfundat en un anorac verd es posa la gorra dels New York Yanquis i encén una cigarreta abans de sortir per la porta. El segueixen altres, sense oblidar-se de fer-nos senyals: el conductor ja està preparat. És curiós, però al Sikkim sempre hi ha algú que sap on anem i surt d’entre la multitud per a indicar-nos.

Haver matinat ens assegura dos bons seients en el jeep a Tashiding. Superades les 15 places, els passatgers que trobem pel camí fan equilibris sobre el sostre i la congelada escala, però mai ningú no es queda a terra.

La pista es bona en alguns trams, encara que en la majoria, pedres i forats competeixen per disputar-se un pam del camí. El poble de Tashiding ja està llevat quan arribem. Dones embolicades en vistosos saris omplen garrafes d’aigua de la font, abrigades per l’agradable calidesa dels primers raigs de sol.

El camí cap el gompa ens porta carrer avall, als peus d’una muntanya boscosa que, indubtablement, haurem de pujar. Una família de llenyataires treballa amb troncs; uns nens llegeixen recolzats en la paret d’una casa. Ascendim lentament, doncs les pesades cames sembla que no volen avançar. En un tombant de la pendent, sobre la humida molsa d’un mur baix, descansa un vell monjo. La seva túnica vermella i la llarga barba blanca li donen un aire de saviesa. Xerrem una estona.

Més amunt, tres grans travesses donen forma a una porta, l’entrada del conjunt. Ja al cim, els nostres ulls queden cegats per la bellesa del lloc: un eixam de colors emergeix de la terra per explotar davant dels Himàlaies, aquelles blanques parets que tallen el cel. Dedicats a Buda, tres deliciosos temples i desenes de txòrtens resplendeixen amb els raigs de sol. La vida, allà dalt, esdevé lentament, al ritme del xiuxiueig d’unes dones que resen en completa llunyania de tot el que succeïx al seu voltant.

Om mani padme hum.


Pots llegir tots els articles d’aquesta regió a l’etiqueta Sikkim

Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: