Arunachal Pradesh i Assam,  Índia

Camí de Tawang, per la carretera de l’infern

El conductor del jeep que ens ha de portar a Tawang té pressa. Falta encara mitja hora per marxar i ja ha trucat a l’habitació. Ten minuts – li dic, però triguem el que toca fins l’hora acordada, no és qüestió de saltar-se l’esmorzar quan passarem el dia per la carretera.

En poc més d’una hora arribem al Dzong de Dirang. Es tracta d’una petita ciutadella de poc més de quatre cases i un gompa, que diuen que té més de 500 anys d’antiguitat. Les cases son de pedra emblanquinada i pel carrer només es veuen quatre dones i un grupet de nens. Es veu molta misèria aquí, però tot i que el lloc és interessant, quan arribi el turisme aquests ja no hi seran.

La següent parada és en unes fonts termals. Des de casa ho imaginava com un lloc natural on anava la gent a banyar-se. Però en realitat son dues petites basses, en molt mal estat i brutes, que recullen l’aigua calenta. Dubto que aquí es banyi mai ningú. A més, l’accés a la zona, per unes escales, està ple de plàstics i deixalles. I es que si fessin un concurs de guarros, sens dubte que els indis guanyarien el primer premi.

A tot això, dir que la carretera ja ocupa el primer lloc en la nostra categoria de carreteres infernals, molt per damunt de la mítica Poipet-Siem Reap a Cambodja o l’Irkeshtam Pass, al Kirguizistan. L’entorn, però, es brutal i la neu, que dificulta molt la conducció, embelleix el paisatge. En algun tram el jeep patina perquè aquests vehicles tenen les rodes més llises que un cotxe de F1. Quan això passa, obrim les portes i baixem ràpidament: el precipici és a tocar i aquest no és el lloc que escolliria per acabar els dies.

El Sela Pass està completament nevat i de les teulades del petit assentament pengen lingams de gel. Uns alemanys, que tornen molt contents, ens responen amb un “potser” a la pregunta de si continuarien la seva ruta per Arunachal. En principi la resposta ens sobta, ja que els permisos costen d’obtenir, però passats els dies ho anirem entenent. Viatjar per Arunachal t’obliga a disposar d’un 30 o 40 per cent del teu temps en transports i això fa que et replantegis la ruta un i altre cop.

En el monument dels caiguts en la guerra entre l’India i la Xina, en que l’exercit xinés va envair Arunachal, uns militars ens conviden a te. El monument fa una especial menció a un soldat que va impedir durant dies l’avanç de l’exercit xinès, desplaçant-se per la muntanya disparant trets des de diferents llocs. Durant aquest temps va subsistir amb l’ajut de dues germanes que el van alimentar. Es deien Sela i Nura i en homenatge al seu valor, es va donar el nom de Sela al pas de muntanya i el de Nura a una gran cascada.

Precisament la Nura Falls ens indica que ja arribem a Tawang on, des de lluny, veiem el complex monàstic, pensant si tant d’esforç per venir haurà valgut la pena.

L’últim pensament és per la carretera, que haurem de refer per tornar a Tezpur.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Com anar a Tawang, des de Bomdila: Ens havien recomanat fer aquest tram amb vehicle propi i conductor, per poder parar a visitar els punts d’interès del recorregut. El vam contractar a l’agència Himalayan Holidays, situada al costat de l’hotel Tsepal. Vam pagar 4.500 Rs i el trajecte ens va costar 10 hores.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

2 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: