Bukhara, una ciutat de somni en la Ruta de la Seda

Des de Khiva, el nostre següent destí era la llegendària Bukhara, una ciutat de somni situada al cor de la Ruta de la Seda; una ciutat que resultava fascinant als ulls de tots els viatgers que trovabem pel camí. Així que la nostra il·lusió per descobrir-la era encara més gran, si cabia.

Bukhara es troba a 470 km de Khiva, separada per un desert gris de terra i pedres, sense cap atractiu, calorós, ofegador i inacabable. Per arribar vam haver d’anar primer a Urgench, d’on sortien els taxis compartits fins a Bukhara. Un cop allí i després d’una llarga hora d’espera, el vehicle es va omplir, de manera que finalment vam sortir cap a Bukhara.

La carretera era una pista de terra polsosa en què camions i cotxes ens llançaven sense parar, fumeres de pols que no ens deixaven veure ni respirar. A meïtat camí, una parada en una trista chaikhana, feta amb quatre canyes, va ser el lloc escollit pel conductor per parar a dinar. Café i uns pastissets de carn van ser el nostré menú i després d’engollir-ho ben depressa, tornem a l’acalorat vehicle, fins que, sis hores després d’avorrit recorregut, començem a albirar verds àlbers i el basar de les afores de la ciutat.

El conductor però, ens deixa a la ciutat antiga, tal com havíem acordat. L’arribada va ser colpidora. És d’aquestes vegades en què arribes a una ciutat i ja saps que no podràs abandonar-la. No volia anar a buscar hotel, volia tirar la motxilla i començar a explorar aquells carrers llegendàries, endinsar-me en els basars que segur amagaria, saludar a aquelles dones de colorits mocadors… Bukhara és fascinant, reconstruïda amb maons de fang, abrasada pel sol, protegida per carrerons estrets… fins i tot semblava que volia picar-nos un ull des de les seves altives cúpules turquesa.

Dona caminant per una plaça en direcció al soq de Bukhara — *Una dona va caminant per una plaça en direcció al soq de Bukhara*

*Minaret en un edifici històric de Bukhara*

Ens havien deixat en el mateix cor de Bukhara, a la plaça Labi-Hasv, una plaça que va créixer al voltant d’un gran estany central, on les aigües refresquen l’esperit des de fa segles, al qual acudeixen les seves gents al caure el sol. Al segle XVI es va construir la madrassa Kukeldash, que en el seu temps va ser l’escola islàmica més gran de tot Àsia Central. El magnífic caravanserrall Devanbegi va ser convertit en madrassa i la petita mesquita Devangebi Khanaka, el tercer edifici de la plaça, amb els seus fonaments desgastats, és el monument islàmic més antic de la ciutat.

No, no volíem passar pel enfarragòs treball de recerca d’allotjament, però vam haver de fer-ho, encara que vam tenir sort: l’hotel Chor Minar, situat en un carreró que portava cap al mausoleu Chor Minar, un bonic mausoleu de quatre minarets, tenia una habitació triple que vam aconseguir a un bon preu. Vam tenir la mateixa sort en conèixer a la Gemma, Inma i Isa les tres amigues gironines als que va resultar que els havíem pres la habitació que tenien reservada!

Bukhara no admet mapes ni plans, s’explora a peu. Cal deixar-se seduir i perdre, ja que aquí és on aquesta paraula adquireix el seu màxim rendiment: perdre pels carrerons estrets, deixar-se portar per l’olor del pa acabat de fer, seguir uns passos fins a un basar, una mesquita o un gran caravanserrall amagat. Al final del dia, reposar amb un te i un bon sopar al restaurant de l’Labi-Havz, però ull! que no us portin cap al menjador on porten als turistes, ja que la mateixa carta té preus més alts.

Amb més de 140 monuments repartits entre tota la ciutat i els afores, va ser declarada com a Patrimoni Unesco el 1993. L’arquitectura data principalment de fa uns 2.300 anys, amb influència persa i karakánida.

No us perdeu el minaret circular Kalyan, un dels més importants d’Àsia Central, construït per Arslan Khan el 1127. El seu nom significa “gran” en tayic, però és conegut com el minaret de la Mort, ja que durant segles els criminals eren executats llançant-los des del seu cim. És el minaret de la madrassa de Po-i-Kalyan, que llueix un espectacular iwan (pòrtic d’entrada) amb milers de ceràmiques de color turquesa.

El minaret Kalyan — *Minaret Kalyan, des d’on els criminals eren executats*

*Una parella celebra el seu casament davant la madrasa Mir-i Arab*

No gaire lluny es troba la ciutadella Ark, una antiga residència fortificada amb palaus, temples, oficines, magatzems… Creueu el carrer fins a la mesquita, ja que el seu porxo val la pena: grans pilars de fusta que ja deixa veure alguna influència de la Xina en els seus pintures.

Muralles de la ciutadella de Bukhara — *Murs de la ciutadella Ark*

Cúpules del Taq-i-Sarrafan Dome — *Taq-i Sarrafan Dome*

Madrassa Ulugbek de Bukhara — *Madrassa Ulugbek*

I un llarg etcètera de monuments que ens van atrapar durant tres dies. La pau que es respira als seus carrers ens va animar a quedar-nos un dia més i va ser aquesta, al costat de Khiva, les dues ciutats que més ens van agradar de l’Uzbekistan.

Però la nostra ruta havia de continuar, aquesta vegada cap a una altra ciutat mítica, de nom tan evocador com llegendari: Samarcanda.

Informació pel viatger

Allotjament: Ens vam allotjar a l’Hotel Chor Minar. A pocs metres del centre històric, en un carreró proper al Chor Minar. Paguem 20$ per habitació doble amb bany, sense esmorzar, després de regatejar, i 2$ més per persona, per a tota l’estada, per la taxa turística. Recomanable.

Per menjar: Hi ha alguns restaurants al centre, al costat de l’estany. Però aneu amb compte si us porten a un menjador a part per a turistes, ja que el preu a la carta és més gran.