Un dia a Boudhanath, el barri tibetà de Kathmandú

Al barri tibetà de Boudhanath, tot just comença el dia quan sonen les trompetes que criden a l’oració. Allotjats a la guesthouse del monestir, només ens cal baixar les escales per accedir al temple. Fa olor a mantega, mantega d’espelmes. La llum és tènue i bellugadissa. Embolicats amb la seva roba vermellosa i asseguts en la postura del lotus, els monjos reciten mantres. Davant seu, petites taules amb els llibres del Dharma i una tassa de te. Ens arraulim vora una paret. Un novici serveix te a tots els presents. A aquella hora s’agraeix, doncs el fred dins la sala és intens. A petits glops ens escalfem. Tanquem els ulls i deixem que aquell so gutural ens acompanyi i penetri al nostre esperit.

En acabar l’oració, sortim al carrer. Els vilatans s’acosten poc a poc a l’estupa de Boudhanath. Els seguim. Núria busca un lloc per practicar meditació mentre jo, càmera en mà, busco el meu lloc per fer fotos. Com portem dies aquí, ja sé on m’he de posar per no molestar ningú.

Homes i dones donen tombs al voltant de l’estupa. Alguns fan reverència a petites imatges del Buda. Altres giren els molinets mentre reciten el mantra més universal: Om mani padme hum. Es respira una atmosfera vibrant i carregada d’energia, una energia reparadora.

Uns quants clics després, guardo la càmera i m’incorporo a la fila. Està atapeïda de gent. Dono una, dues i tres voltes mentre recito l’Om i giro els molinets d’oració. A la mà porto el meu mala. Sempre el porto quan viatjo. Beneit pel Karmapa penso que em donarà sort.

• 

• 

En acabar el meu viatge espiritual, busco a Núria. La veig en un racó dalt de l’estupa. Junts anem a esmorzar, com cada matí, al Limis. És un petit restaurant tibetà, familiar, on no falten els xapatis ni els tes amb mantega.

El monestir de Kopan i el Mahadev Temple de Gokarna

Avui passarem el matí al monestir de Kopan. Hi anirem passejant, doncs no es troba gaire lluny d’aquí, en un pujolet envoltat de vegetació, des d’on es pot veure tot Katmandú. Núria assisteix a classe de filosofia budista i jo passo l’estona a la biblioteca, llegint i prenent notes. Val la pena acostar-se fins aquí tant pel temple i els jardins com per gaudir de la lectura en la seva acollidora biblioteca: hi ha llibres de filosofia budista escrits en gairebé tots els idiomes. De fet, molts estudiants d’arreu del món passen llargues estades per assistir a classes de budisme i realitzar retirs espirituals. A Espanya, Kopan és força conegut pel lama Osel Rinpoché, nascut a Granada el 1985 i que fou reconegut com a reencarnació del Lama Thubten Yeshe.

Havent dinat al restaurant del mateix monestir, una passejada a través d’un espés bosc de pins ens porta fins al poblet de Gokarna.

Visitem el Mahadev Temple, situat prop la carretera i vora el riu.  S’hi està a gust. A meitat tarda, veiem un bus local que s’apropa des del poble, així que d’un salt ens incorporem a la carretera i preguntem si es dirigeix a Kathmandú. I així, tan fàcil, tornem a Boudhanath on en caure la tarda la estupa torna a està plena de vida.

Nit de lluna plena a Boudhanath

L’estupa de Boudhanath, durant les nits de lluna plena, es guarneix amb noves banderoles d’oració i tot d’espelmes al seu voltant. El budisme Theravada celebra aquests dies perquè creu que el Buda Històric, Siddharta Gautama, va nèixer, es va il·luminar i va morir en un dia de lluna plena. Nosaltres hem estat de sort, doncs avui hi ha lluna plena.

• 

• 

La seva visió és màgica i l’atmosfera és tan acollidora, que fer la kora al voltant de l’estupa en una nit com aquesta t’aporta una sensació molt especial. També hi ha paradetes amb espelmes, de manera que, a canvi d’unes poques rupies, encenem uns llums per demanar, com els antics viatgers que marxaven cap a Lhasa, un bon viatge.