Borjomi Park
Geòrgia,  Ruta de la Seda

Borjomi i les aigües medicinals

Borjomi és una ciutat situada a 2 hores de Tbilisi, que sembla voler despertar-se de la somnolència en la que viu des del trencament de la URSS. Fou en els seus temps una ciutat balneari, una de les preferides per l’aristocràcia rusa, gràcies a les aigües termals i medicinals que sorgien de la terra.

Borjomi es troba en la línia que uneix Batumi, Kutaisi i Tbilisi i és una bona parada per si es visiten les coves de Vardzia, situades més al sud. Nosaltres hi hem anat per escapar de la calor sufocant de Tbilisi i atrets per la natura: Borjomi és la porta d’entrada del Parc Nacional Kharagauli, el primer Parc Nacional creat a Geòrgia.

El poble de Borjomi rodejat de muntanyes
El petit poble de Borjomi

Des de Tbilisi, vam agafar el metro fins a la parada de Didube i allí vam esquivar tots els taxistes fins que vam trobar la marshutka (furgoneta) que en dues hores ens portaria a Borjomi. Ens van dir que sortien a les hores en punt, o abans si s’omplien. I la furgoneta va sortir, plena fins a la bandera.

Els conductors d’aquí, com els de la majoria de països on hem estat, no només no saben conduir sinó que posen en perill la vida dels passatgers. Aquest també tenia pressa per arribar a destí i els cops de volant, les frenades en sec i els crits als altres conductors no pararen en tot el recorregut. Almenys, a poc de deixar la capital vam començar a  notar la fresqueta,  i més encara a mesura que ens endinsàvem en les muntanyes. En veure que arribàvem a Borjomi,  vam cridar al conductor la paraula que ens havien fet aprendre: Tredis Jiri, el nom d’un dels ponts de la ciutat.

Des del pont ja vèiem l’edifici de quinze pisos de color rosa de l’epoca sovietica, destartalat, sense ascensor. Vam quedar-nos una estona davant l’entrada pensant si trucàvem al timbre (no en vam veure cap) o marxàvem, però de seguida va apareixer l’Eka, des de la planta baixa, i amb el seu somriure plàcid ens va convidar a passar.

Veníem recomanats per una amiga seva i va ser tot un encert. La casa que viuen és gran i l’Eka se n’encarrega de que no ens falti mai de res: tovalloles, te, cafè, pastetes… Vam contractar també el sopar, i a les vuit en punt estava cada nit la taula parada amb plats deliciosos i casolans, la millor manera que hem tingut de conèixer la cuina georgiana.

Dinant a casa d'Eka
Eka Homestay, amb l’Eka i la seva neboda,

Borjomi s’estén al llarg del riu Mtkvari, amb petites botigues, cases de planta baixa i algun edifici de l’època soviètica en deplorable estat de conservació. S’endinsa cap a les muntanyes, on està l’entrada del parc d’aigües minerals. Pel passeig, que s’està restaurant, destaquen les antigues cases de balcons de fusta, els quioscos vora el riu on l’aigua baixa atronadora i l’antic hotel Firouzi.

Hotel Firouzi
Antic hotel Firouzi
Planta embotelladora d'aigua
Antiga planta d’embotellament d’aigua
Borjomi Park
El Borjomi Park

Sempre que passegeu per aquí, recordeu a portar una ampolla buida, que podreu omplir d’aigua lleugerament gasosa, fent una mica de cola davant el brollador. Digueu “madlova” (gràcies) i us deixaran passar encantats. Aquesta aigua es coneix arreu de Geòrgia per les seves qualitats medicinals.

Omplint l'ampolla d'aigua a Borjomi
Omplint l’ampolla a la font d’aigua mineral

I un cop hagueu provat l’aigua, pugeu al telefèric, una cabina que sembla sortida d’un joc per a nens us portarà fins dalt la muntanya, on es troba la gran nòria, en un bonic recorregut que sobrevola el parc i el bosc.

Funicular a Borjomi
El telefèric de Borjomi
Núria passeja pel bosc
Passejant pel bosc de Borjomi

Una altra idea és caminar parc endins, en un passeig fàcil d’una hora, fins a les piscines termals que foren, temps enrere, el refugi de la crème de la crème soviètica. A banyar-se!

Piscina municipal d'aigua sulfurosa
Piscina pública termal de Borjomi

Si disposeu de més temps, el Parc Nacional de Kharagauli disposa de rutes de trekking des de 3 hores fins a 3 dies. A l’entrada del parc us donaran mapes i tota la informacio que necessiteu (disssabte i diumenge l’oficina del parc és tancada, pero podeu entrar al parc igualment).


Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Geòrgia i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.


Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

One Comment

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: