
Beijing: el Palau d’Estiu, la Ciutat Prohibida i el Temple dels Lames
L’última etapa d’aquest viatge era Beijing, una ciutat que ens imposava cert respecte pel seu tamany. Pensàvem que seria una ciutat amb massa gent, massa vehicles, massa contaminació i massa caos. Però res més lluny de la realitat. Beijing ens va encantar, tant, que vam posposar algunes visites, amb l’objectiu de tornar en una altra ocasió i així poder gaudir dels seus molts atractius sense presa. Perquè la realitat és que la capital de Xina és una ciutat prou ordenada i amb una xarxa de transport públic eficient, que et permet arribar als llocs d’interès amb certa comoditat.
El Palau d’Estiu
Vam planificar els dies a Beijing amb la idea de combinar natura amb ciutat. Així que, com el dia anterior havíem estat passejant per la ciutat, aquell dia vam anar a visitar el Palau d’Estiu. Es troba situat en una àrea de 290 hectàrees, a 12 quilòmetres del centre de la ciutat. Construït el 1750, el palau s’ubica en un turó, amb vistes al llac artificial de Kunming.






Vam visitar els nombrosos pavellons, però sobretot vam gaudir dels jardins i de les vistes del llac. D’aquesta zona destaquem el Gran Corredor, un passadís de fusta cobert de 728 metres de longitud, ricament decorat amb pintures policromades que mostren episodis de la literatura clàssica xinesa, figures històriques i contes populars. Es va construir perquè la mare de l’Emperador pogués passejar pels jardins protegida de les inclemències del temps.
Hi anem amb la línia 4 del metro. Baixem a la parada de Xiyuan, situada a 800 metres de l’entrada principal. Preu de l’entrada 30/60RMB mitja/entrada completa. Vam agafar mitja entrada; per nosaltres va ser una bona elecció ja que tan sols passejar pels jardins i el llac ja t’ocupa mig dia.
La Ciutat Prohibida
Va ser fins 1912 el palau de l’emperador i deu el seu nom al fet que, sense un permís especial, ningú podia accedir al seu interior. Es va construir entre els anys 1406 i 1420 per l’emperador Yongle de la dinstía Ming i la seva construcció va seguir els principis antics per la qual cosa totes les seves parts tenen símbols rituals.



Un fossat de 52 metres d’amplada envolta uns murs infranquejables de 10 metres d’altura, en una superfície de 720.000 metres quadrats que alberga 980 edificis. Van governar-hi 24 emperadors fins al 1912, amb l’abdicació de l’emperador Puyi.
S’arriba agafant la línia 1 del metro i baixant a l’estació de Tiananmen, situada a la plaça del mateix nom. Es pot visitar entre les 8:30 i les 17:00, entre abril i octubre i fins les 16:30 entre novembre i març. Tanca els dilluns excepte a l’estiu i festes nacionals. El preu varia entre els 40 i els 60 iuans, depenent de l’època de l’any.
El Temple dels Lames o Yonghegong
Acostumat a visitar i veure la vida monàstica en els grans monestirs de l’Himàlaia, el Lama Temple em va suposar una petita decepció. Amb més turistes que devots, per mi va ser un més entre els molts llocs d’interès que hi ha a Beijing.



S’arriba també en metro, línia 5, baixant a l’estació de Yonghegong. Està obert tots els dies de les 9.00 a les 16.00 hores. El preu de l’entrada és de 30 iuans.
Entrades relacionades: Itinerari de Hong Kong a Beijing


3 comentaris
Objetivo Destino
M´encanta seguir el vostre viatge. Un plaer!! 🙂
Lluis Bono
Gràcies!! La ruta ens va agradar molt, la recomanem!
gerard
informació molt útil!