Cambodja

Battambang i el tren de bambú

Vam arribar a Battambang amb la idea de pujar al seu famós trenet de bambú. Ens va agradar el que havíem llegit sobre el trenet i teníem ganes, en especial, Lluís, de sentir-nos una mica com a nens pujant-hi a dalt.

Battambang es troba al sud-oest de Siem Reap, a la banda sud del llac Tonle Sap. És la segona ciutat més gran del país -un apunt no massa alentador- i s’allarga seguint la riba del riu Stung Sangker, on s’ha establert població d’origen Cham en aldees flotants. A més, es conserven alguns edificis de voltants del 1920 d’herència francesa.

Quan vam arribar-hi, la ciutat ens va decepcionar bastant: es veia deixada, el riu baixava sec i els edificis colonials que veiem es trobaven en estat de decadència. Calia trobar les cases colonials rehabilitades i un hotel decent per retirar-nos i poder posar al dia el blog.

I quina fou la nostra sorpresa quan, al tard, el Miquel i la Sara, els amics de l’Ametlla amb qui ens hem retrobat a Bangkok, ens diuen que han contractat un tuc-tuc per demà, per a tot el dia. Tot el dia! Estem astorats! Nosaltres, que abans preferim no veure segons quines coses que tenir enganxat a l’esquena un conductor de moto, cotxe o el que sigui, vam començar a suar. I més quan ens van explicar l’agenda, plena de gom a gom des de la sortida fins a la posta de sol.

En acabar el dia i el relat, veureu que contractar el tuc-tuc va ser tot un encert, doncs ens va permetre veure moltes coses interessants i variades.

Visita de la granja de cocodrils

Així que a primera hora, encara amb alguna lleganya a l’ull, ens posem en ruta i la primera sorpresa no triga en arribar: visitem una granja de cocodrils. Sí, sí, de cocodrils.

Els rèptils es troben amuntegats al voltant d’una bassa d’aigua que deixa anar una olor fètida. Se’ls alimenta dos cops a la setmana. Amb què? -ens preguntem. Amb peix.

Encara tenim els pèls eriçats de veure tants i tants immensos cocodrils junts, uns a sobre dels altres, quan ens condueixen a una propietat de la vora, on es realitza la seva reproducció i cria i s’hi estan els cocodrils “baby” fins que es fan més grans.

Ens expliquen que hi ha moltes granges com aquestes repartides per tot Battambang i que els propietaris les protegeixen amb tanques molt altes i fins i tot de vegades amb fusell, doncs els robatoris d’exemplars de cria són freqüents. Sembla ser que una cria es paga a 15 o 20 dòlars a Tailàndia. Per a què els volen? doncs per a criar-los i fer-los grans, així no els cal invertir en la reproducció.

No aconseguim saber quina edat tenen els cocodrils que hi ha a cada recinte, però sí que tenim clar que un animal és rentable a partir dels 12 anys d’edat. I més es paga per ell com més gran és. Poden haver cocodrils aquí engabiats esperant que la seva pell sigui rentable, fins als seus 80 anys…! Tímidament pregunto: rentable, per què? Per la seva pell, em respon el conductor del tuc-tuc. En els mercats internacionals, la pell de cocodril es paga molt bé per a fabricar bosses, carteres, maletes i jaquetes. També la seva carn, que es ven als mercats d’EEUU, Xina i Austràlia, comença a fer-se famosa com a “gourmet food” en alguns restaurants europeus. Així que, el joc del comerç està ja fet.

El famós tren de bambú

La següent visita és molt més divertida i exempta de conflictes de valors: el trenet de bambú de Battambang.

Les vies foren construïdes pels francesos per transportar bananes i cafè però, durant el règim sanguinari de Pol Pot, es van destruir els trens i fou l’enginy dels cambodjans el que permetre el rescat de les vies -que estan en un estat lamentable- i del tren com a mitjà de transport i de comunicació.

estat de les vies del tren de Battambang

Així, el trenet consisteix en una plataforma de bambú que, juntament amb un motor de motocultor com a propulsor i el mecanisme d’un tanc com a rodes, es col·loca sobre les vies del tren. Quan un “vagó” es troba de cara amb un altre, es desmunta el que porta menys mercaderia o menys passatgers per a que passi l’altre.

Quan hi arribem, hi ha cua per agafar un vagó. Avui és diumenge i moltes parelles cambodjanes aprofiten per passar el dia. També turistes, és clar. En arribar el nostre torn, estem entusiasmats i, tant en muntar i desmuntar com quan el tren agafa velocitat, ens ho passem d’allò més bé. No us ho perdeu, encara que sembli una turistada, l’experiència és molt divertida.

En aquesta ocasió vam ser nosaltres els que vam haver de baixar i desmuntar el tren, doncs erem els únics que anavem en aquesta direcció, mentre que la resta, fins a 5 trenets, venien en direcció contrària. Quan la resta de trens van passar, vam haver d’ajudar al conductor a muntar el nostre per tal de continuar el viatge fins la següent estació.

Val a dir que va ser una experiència divertida, com quan vam viatjar en el sostre de l’únic tren de Nepal.

Una aldea de pescadors musulmana

El tuc-tuc ens condueix cap a una aldea de pescadors, un poblat d’ètnia Cham que habita a les ribes dels rius i es dedica, ancestralment, a la pesca. Els Cham són musulmans descendents del regne Champa (s. XVII-XVIII), probablement provinents de l’illa de Borneo, que fa 200 anys ocupaven el territori que és ara el centre de Vietnam, des de Hue fins al nord del delta del Mekong. Amb l’expansió del regne de Vietnam cap al sud, els Cham es veieren obligats a fugir. Els que es van refugiar al sud, a Cambodja, ocuparen les zones banyades pel Mekong per dedicar-se a la pesca.

Poble de pescadors a Battambang
mesquita a Battambang
nenes musulmanes en bicicleta a Battambang
Pescador Cham a Battambang
Nena musulmana a  Battambang

Malauradament, els Cham també sofriren fortament la repressió i mort per part dels Khmers Rojos. Es calcula que al voltant de 100.000 persones, d’un total de 250.000, foren assassinats.

El Wat Banan

Després de l’anterior visita, marxem a dinar als xiringuitos situats a l’exterior del temple Wat Banan. Aquest és un temple d’estil angkorià que es troba situat en un cim, al que s’accedeix per una dura pujada de 380 escales. Un cop superada l’ascensió, el temple ens regala una bonica visió, amb les seves cinc torres similars a les d’Angkor Wat que es combinen amb la natura.
L’entrada costa 3$ i inclou també l’entrada al temple Phnom Sampeu.

Wat Banan Battambang

El temple Phnom Sampeu i la cova dels ratpenats

Aquest temple es troba a 1 hora de caminada dalt d’un turó. Hi ha també motos que t’hi porten. Nosaltres ja estàvem cansats i vam preferir esperar que es fessin les 17.40 de la tarda, asseguts als peus de la cova, d’on cada tarda surten milers i milers de ratpenats en busca d’aliment, i que dibuixen en el cel rogent figures de formes canviants.

Amb aquesta visió tan espectacular dels ratpenats sortint de la cova, donem per finalitzat el tour de Battambang, molt contents i satisfets. Realment, ha estat molt encertat haver contractat el tuc-tuc per veure-ho tot. Per suposat que es pot optar per llogar una bici o una moto, però considerant que som sis persones (quatre adults i dos nens) i tenint en compte la distància entre els llocs a visitar i la dificultat per localitzar-los -no hem trobat mapes gaire fiables- el tuc-tuc és la nostra millor opció.

Informació pràctica per viatjar a Battambang

On allotjar-se: Vam dormir a l’hotel Janory, de recent construcció, situat davant un supermercat xinés, entre el riu i un temple, situat a poca distància de l’oficina de transports Capitol. Habitació doble amb bany i ventilador per 6$. Recomanable.

On menjar: Com que a Cambodja venen pà i al super venien formatge, vam sopar uns deliciosos entrepans a la mateixa habitació.

Com arribar: Des de Siem Reap vam agafar el bus de la compañía Capitol. Vam tardar unes 3,5 hores en recòrrer els 77km que separen ambdues ciutats. Vam pagar 4,5$ per persona i inclou el transport fins el centre de la ciutat.

Preus de la excursió:

  • El tuk-tuk: $ 20 per a quatre persones i dos nens.
  • La granja de cocodrils: 5 $ per a quatre persones i dos nens (regatejant).
  • El tren de bambú: 5 $ per persona.
  • Els dos temples: 3 $ per persona.

Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

4 Comments

  • Albert F

    Bones!

    Nosaltres també vam anar a parar a Battambang buscant no un tren de bambú, sinó un de ‘veritat’. Va ser l´únic país on no vam poder agafar un tren entre Singapur i Barcelona! 🙂

    El sudest asiàtic, és petit, petit.

    Enhorabona per les fotos!

    Salutacions

    • Lluis Bono

      Hola!!

      Sou la pera!! Mira que buscar tren a Cambodja per tornar fins Barcelona! 🙂
      La veritat es que va ser divertit, no ens ho esperavem.

      Aviat tornem a casa.

      Una abraçada!

    • nuriaborras

      Síii!! i no sé què t’ha agradat més, si veure sortir els milers de ratpenats per la cova o allunyar-te te la multitud dalt del temple, en el cim. ohh!

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: