Tuctucs esperant clients a BAngkok
Tailandia

Bangkok, retorn a una ciutat encantadora

Va ser trepitjar Bangkok i venir al cap un núvol de records. Portavem anys sense anar, però semblava que fos ahir quan trepitjavem per primer cop la ciutat. Ens allotjavem a l’hotel Baan Sabai, en una habitació minúscula i amb un bany ridícul. Recordo que ens va costar de trobar, ja que estava situat en un carreró al voltant de Khao Sant Road.

Hotel Baan Sabai
Fins i tot les motxilles eren noves llavors…

Aquell era el primer viatge pel nostre compte. No havíem viatjat molt fins llavors, les nostres sortides es centraven bàsicament en escapades al Pirineu amb l’excepció d’un parell de setmanes a Egipte i Síria. Amb altres coses al cap i pocs diners, això era tot el que ens havíem pogut permetre durant anys.

Així que, en recórrer una altra vegada els carrers d’aquesta magnífica ciutat, els records inundaven la meva ment. Buscava amb la vista aquell restaurant on havia gaudit d’un bon plat de pollastre amb tomàquet i anacards, aquell bar on havia assaborit una cervesa ben freda – una Tiger crec- i aquell local on sonava la música de Red Hot Chili Peppers. Però al meu pesar, la majoria ja no hi eren. Khaosan havia canviat, s’havia tornat més burgesa i aquells petits locals havien donat pas a grans cadenes com McDonald’s, Burger King, Starbuck’s i hotels de bon veure.

Tailandeses fent trenes a Núria
Tailandeses fent-li trenes a Núria

No cal dir que, en deixar les motxilles, el primer que vam fer va ser perdre-nos per Khao San Road i gaudir de l’ambient més motxiller que s’hi pot trobar enlloc!

Vida nocturna a Khaosan Road a Bangkok
Vida nocturna a Khaosan Road
Paradeta d'insectes a Khaosan
Paradeta d’insectes
Pad thai, el plat típic dels estrangers a Tailàndia
Pad thai, el plat típic dels estrangers a Tailàndia
Paradeta de fruita a Khaosan
Paradeta de fruita

El matí següent, després d’un bon esmorzar, ens vam dirigir ràpidament a l’embarcador del Chao Phraya. Bangkok és una ciutat amb un trànsit caòtic, per tant, la millor, més barata i ràpida forma de moure’s és pel riu. Et puges en una barcassa de passatgers i et baixes en qualsevol de les nombroses parades, disposades moltes d’elles en llocs d’interès per al viatger.

Així, la parada N13 és la de Khao San Road, la N5 del Grand Palace, la N9 la de Chinatown i diguem que la 0 (no té número) és la de Silom Line, que connecta amb el Skytrain (BTS). Des d’aquesta parada ens podem dirigir al centre i connectar amb el metro a l’aeroport o altres parts de la ciutat.

Barques al riu Chao Praya de Bangkok
Barques navegant pel riu Chao Praya

La veritat és que no només és interessant anar pel riu per la mobilitat, l’espectacle de contínues embarcacions maniobrant és digne de veure. I l’aire a la cara refresca la calor i la humitat de Bangkok.

Com en anteriors viatges havíem vist la majoria de temples i monuments, aquesta vegada vam decidir visitar la Casa de Jim Thompson, un americà que es va instal·lar aquí en acabar la Segona Guerra Mundial, i que va fundar una companyia dedicada al comerç de la seda. Jim es va enamorar d’aquest país i per viure, es va fer construir una casa formada per sets edificacions independents a l’estil tradicional Thai, de fusta de teca, disposades al voltant d’un jardí també tradicional.

Arribar va ser bastant fàcil gràcies al Skytrain, ja que la parada de National Stadium et deixa a pocs metres. I la veritat és que no ens va defraudar la visita, el lloc és preciós i fresc i es respira molta pau.

Casa de Jim Thompson a Bangkok
Interior de la casa de Jim Thompson
Casa i jardí de Jim Thompson

Després de la visita vam decidir anar a dinar al food center del centre comercial de Siam, on hi han força restaurants i pots gaudir de l’aire acondicionat. Per menjar aquí, has ​​de comprar a informació una targeta que càrregues amb l’import que vulguis, en el nostre cas 500 baths. Vas passant pels diferents locals i demanes els plats que et vinguin de gust, carregant l’import en aquesta targeta. Quan acabes de menjar, vas de nou a informació i et tornen l’import no gastat. Hi han moltes opcions veganes i vegetarianes i a la mateixa planta un buffet japonés, una geladeria, etc.

Food Republic

Després de passar la tarda passejant pel centre de Bangkok, vam tornar a Khaosan Road, novament pel riu Chao Praya, gaudint de la frescor de la nit i de la il·luminació nocturna dels temples i els edificis de la ciutat.

Danses a Bangkok
Resant en un carrer de Bangkok

En arribar, vam demanar una Chang i un batut de mango i ens vam ficar a la piscina a gaudir de les últimes hores d’un magnífic dia. Perquè tot i no ser un enamorat del sud-est asiàtic si puc dir que m’encanta aquesta ciutat i que m’ha agradat molt tornar!

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

2 Comentaris

  • altresindrets

    L’Hotel Baan Sabai, allunyat dels sorolls i moviment de Khao San Road, però allà al costat… sempre és una bona elecció. Suposo que tastaries algunes de les “delícies locals” que vas fotografiar 😉 Una abraçada

    • Lluis

      El Baan sabai…l’hotel que tú em vas recomanar, ho recordes? Gran viatge aquell per Burma, llàstima que per diverses circumstàncies no hem tornat i ara ja està canviant.
      I si, com pots suposar he provat algunes d’aquestes especialitats locals i el cert és que amb una Tiger o una Singha entren molt bé!! 🙂

      Una abraçada!!

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: