Arslanbob, un trosset de Uzbekistan dins del Kirguizistan

El paisatge des de Bishkek fins Arslanbob travessant la vall de Fergana es tant impressionant com ens havien promès. A una hora de la capital, comença l’ascensió als cims que hem de travessar.

Ens endinsem directament al mig de les muntanyes per una bona carretera de poques corbes. El roig de la pedra comença a tacar-se de neu i mes endavant les muntanyes estan completament nevades. Arribats al cim, un grapat de cotxes aturats davant del túnel. Els pastors i ramats de bestiar s’ha fet amos del túnel i fins que no el creuen no podem continuar.

Ara descendim. Les muntanyes es fan petites i el paisatge estepari es comença a mostrar. Mes endavant, la roba comença a sobrar. Estem ja a la vall de Fergana. El llac Toktogul, blau com el cel, ens acompanya durant dues hores.

El poble d’Arslanbob se situa als peus de les serralades Txatkal i Fergana, en plena vall de Fergana. Tot i està al Kirguizistan, aquí la població es 99% uzbeka i els seus habitants són honestos i hospitalaris. I és que aquesta vall és part de tres estats: Uzbekistan, Kirguizistan i Tadjikistan. Diuen que quan Stalin va dissenyar les fronteres, anava ben begut. Només així es pot explicar aquesta divisió que produeix conflictes ètnics a la regió, tant greus que fa uns anys hi va haver una matança entre kirguisos i uzbeks.

Arribem a meitat tarda i el coordinador de la CBT (agencia governamental pel turisme sostenible), ens dóna la benvinguda una petita plaça, que fa les funcions de parada de taxis, punt de trobada dels vilatans i centre neuràlgic dels tres carrers que el conformen.

Dos homes amb el tradicional barret xerrent asseguts en una vorera del mercat d'Arslanbob — *Dos homes amb el barret tradicional xerrent asseguts en una vorera del mercat d’Arslanbob*

Dos homes juguen als escacs en una vorera a la vora del mercat d'Arslanbob — *Jugant als escacs en una paradeta del mercat d’Arslanbob*

L’allotjament és possible en cases particulars sota l’auspici de l’eficient CBT, organització local de turisme sostenible. Els seus habitants, uzbecs, són honestos i hospitalaris.

Ens recomana passar la nit una de les cases del petit poble, en una de ben humil on la família amb prou feines subsisteix. Acceptem de bon grat. Sempre és bo col·laborar en la economia local.

Façana d'una guesthouse a Arslanbob — *La casa on ens allotgem a Arslanbob*

Dona cuinant en un foc al terra al Kirguizistan — *Propietària de la guesthouse cuinant en un foc al terra*

Nens posant per una fotografia al Kirguizistan — *Els nets de la propietària de la guesthouse*

Deixats els embalums sortim a passejar. El poble s’enclava entre muntanyes de pins i avets, des d’on neixen diverses rutes de trekking en direcció als llacs sagrats Köl Kupan i Köl Mazar. Un riu a mig cabdal penetra al poble per separar-lo en dos; abans, però, s’ha desdoblat en les Cascades Bessones, visita obligada dels pocs viatgers que hi arriben.

Cascada doble a Arslanbob — *Les cascades bessones*

El clima, templat durant el dia gràcies al caliu del sol; però a la nit, dins del sac de dormir i amb tantes mantes com puc aconseguir, un fred sec de tardor li roba a Arslanbob tots els mèrits acumulats durant la jornada. Els recuperarà a trenc d’alba, a poc a poc, conforme es va escalfant el cos i la companyia de la família que ens acull ens fa sentir en pau.

Esmorzant en una guesthouse d'Arslanbob — *Esmorzant a la guesthouse d’Arslanbob*

Pel matí fem una ruta a cavall pels voltants. A un costat, extenses plantacions de nouers, festucs i d’altres fruits secs deixen Arslanbob desolat durant l’època de recol·leció.

Arbres en un camp de conreu a Arslanbob — *Plantacions de nouers a les afores d’Arslanbob*

Dues persones a cavall contemplant el paisatge de muntanya d'Arslanbob — *El paisatge muntanyós al voltant del poblet*

Arslanbob és, sens dubte, un bon lloc on parar i descansar uns dies. Però volem arribar a Kashgar abans de la fi del Ramadan per assistir al Eid al-Fitr, la festivitat del final del Ramadà, així que després de dinar continuem ruta cap Osh.

Val a dir que el propietari de la guesthouse de Bishkek, ha demanat el telefon del conductor per assegurar-se que arribàvem a destí. Quan hem canviat de transport per anar a Arslanbob, el nostre conductor li ha demanat també el telefon a l’altre i així fins que hem arribat a Arslanbob. Allí ha començat una cadena de trucades fins arribar al propietari de la guesthouse de Bishkek. Com veieu, no podem viatjar mes segurs.

Més informació de Kirguizstan a la guia de viatge.