-
D’Armènia a Tabriz. Benvinguts a Iran!
Amb el visat d’Iran a la mà, tramitat al consolat d’Erevan, decidim posar-nos de nou en marxa cap a Tabriz. La calor és asfixiant, ja que estem a finals de juny, per la qual cosa deixar enrere Armènia i continuar el viatge cap a Xina, ens sembla la millor opció. Anar de Erevan a la frontera amb l’Iran ens costa tres dies de ruta, en els que creuem diversos pobles que ni tant sols recordem el nom. En un d’aquests, fem parada per passar la nit, allotjant-nos en una casa particular que ens han indicat, on també hi ha allotjada una noia coreana, que viatja sola. Donem un tom pel…
-
Erevan, els monestirs de Khor Virap i Geghard
A 30 km de la capital d’Armènia, es troba el monestir de Khor Virap, situat sobre un petit turó, amb vistes a l’Ararat. La marshrutka ens deixa a la cruïlla, a uns 1000 metres del monestir, una distància que hem de recórrer caminant a ple sol, amb una calor asfixiant. Just abans d’arribar creuem un cementiri. Algunes de les tombes mostren imatges dels difunts, esculpides a la làpida. A pocs metres d’allí, sota l’ombra d’un arbre, uns homes ens fan senyals amb el braç perquè ens hi acostem. Estan menjant. Ens conviden a compartir la seva beguda, que no és altra cosa que vodka. És l’herència soviètica, un problema greu…
-
Erevan, arribem a Armènia
Borjomi era l’última parada a Geòrgia, un país que ens havia encantat i que millor record en guardaríem en aquest viatge per la Ruta de la Seda. Però després d’un mes al país, era ja hora de continuar el viatge cap a Xina. La següent parada seria a Erevan, Armènia, una ciutat a la que també li teníem ganes. Vam decidir anar amb tren nocturn i deixar de banda la marshrutka. Ja se sap que els viatges en tren són més interessants, més mítics i també, perquè no dir-ho, més còmodes. El problema era que, curiosament, els bitllets del tren nocturn entre Tbilisi i Erevan no tenien un preu fix,…
