Rolous, els temples khmers més antics d’Angkor – Siem Reap

El dia s’ha llevat càlid i sufocant, molt més que els dies anteriors. El sol, que a les 10 del matí ja socarrima, avui cau implacable sobre la ciutat amb uns raigs insuportables. M’he refugiat sota un tendal de fulles de palmera del minúscul jardí de la guesthouse de Siem Reap. Mentre escric aquestes línies, les aspes metàl·liques del ventilador giren sobre el meu cap, es ronxen les fulles dels bananers -oh! gràcies a Déu una mica d’aire- i el recepcionista, vestit amb tratje i corbata, jeu sobre el sofà amb les cames obertes, signe inequívoc de que està tan acalorat com jo.

En aquest escenari anodí (ben mirat, hauria pogut escriure que m’aixoplugava a l’ombra d’un ficus mentre admirava les immutables cares de Bayon) faig recompte del temps que portem fora de casa: després dels tres mesos d’estada que ens permetia el visat d’Índia, vam sortir del país en direcció Malàisia, un país que ens va agradar molt, però en el què no vam estar-hi gaire més d’una setmana, doncs les fortes inundacions a la costa est i les pluges que continuaven caient, ens van obligar a marxar cap a Tailàndia, on hem estat aquest darrer mes.

Amb el visat de Tailàndia a punt d’esgotar, sortim de Bangkok per terra en direcció Cambodja, acompanyats dels amics Miquel, Sara, Ona i Ferran, amb qui ja fa dies que compartim viatges i aventures.

Ara ja fa dos dies que vam creuar la frontera, en un inacabable viatge de 12 hores que ben bé l’haguéssim pogut escurçar a la meitat si no hagués estat pels estafadors de torn de Bangkok i la corrupta policia d’immigració de Cambodja.

A Siem Reap, el temples d’Angkor Wat, declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, són l’orgull del país i l’entrada de divises més important. Hotels de cinc estrelles, hotels boutique, restaurants de luxe i tota mena de resorts d’estenen per la ciutat en el que és el sector que més ràpid ha crescut en el sud-est asiàtic en els darrers deu anys. Impacta l’arribada massiva de turisme rus i xinès, en grans grups, que arruïnen totes les fotos.

Els temples de Rolous

El primer dia de visites, el tuc-tuc va enfilar cap a la carretera que porta al grup de temples Rolous, allunyats uns 13 km i que, per suposició pròpia, havien de ser poc visitats. Un cop abandonada la carretera, aparegué una terra vermellosa envoltada de vegetació exuberant.

El primer temple del nostre tour va ser Preah Ko, el més antic de tota la zona d’Angkor i que data de l’any 879. Fou construït pel rei khmer Indravarman I en honor als seus avantpassats -les tres primeres torres per als avantpassats masculins, les tres de darrera per als femenins- entesos com a déus.

De turistes, pocs.

La segona visita del grup Rolous i la més maca fou al temple Bakong. És immens i fou el primer temple en forma de muntanya construït en pedra (pedra sorrenca i vermellosa). La muntanya fa referència al mític mont Meru -la muntanya sagrada per a l’hinduïsme- que es creava en forma de terrasses si no hi havia muntanyes a la vora. La muntanya sagrada es coronava per una torre, que feia referència a la divinitat, amb una porta que normalment mirava a l’est. La muntanya fou emprada en l’arquitectura khmer com a punt central de les construccions de l’època clàssica, en la què s’honorava al déu protector Shiva.

• 

• 

Temple de Bakong

Bakong s’estructura en forma piramidal amb cinc terrasses que envolten la torre central, on hi ha un lingam consagrat a Shiva. Els escalons son estrets i molt alts i en descendir ja tenia els quàdriceps carregats.

Sembla ser que la gran similitud entre els temples Bakong i Borobudur, tant en les escales com en els pòrtics d’accés a les terrasses, suggereixen que Borobudur serví com a prototip de Bakong, gràcies a informacions relatades per viatgers o per missions enviades pels reis khemers.

El darrer temple del grup Rolous, Lolei, es troba actualment en rehabilitació. Al seu voltant s’hi troba un temple budista de nova construcció i les precàries estances dels monjos. Al costat s’està construint una escola, per donar cabuda als vora cent nens que ara es reparteixen en dues aules ben petites.

Aquí donem per acabat el dia. Després de les 12 hores de viatge per arribar aqui ens hem guanyat un descans. Així que tornem a la cutre guesthouse i després d’una dutxa, marxem a Pub Street, un carrer ple de bars i restaurants amb boniques terrasses. Lluis aprofita la happy hour per beure cervesa a meïtat de preu mentre planifiquem el dia de demà: recòrrer Angkor en bicicleta.