Nepal

Viatjant en el sostre de l’únic tren de Nepal

Apartada de les rutes turístiques, Janakphur és una de les principals ciutats històriques i religioses de Nepal. Històricament anomenada Mithilanchal, és el centre de l’antiga cultura Maithilla, amb idioma i escritura propis.

L’intenció de visitar aquesta ciutat era el fer una parada entre Sikkim, Índia, i Kathmandú, evitar així les més de 16 hores d’autobús, però sobretot pujar a l’únic tren que circula per Nepal.

Amb aquesta intenció, a primera hora del matí vam visitar el temple dedicat a Janaki. La referència històrica més important es troba en l’èpica Hindú Ramayana, on Rama, la reencarnació més popular de Vishnu, pren com a esposa Sita Devi també anomenada Janaki. Aquest temple és a la llista de candidats a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, pel seu valor arquitectònic però sobretot pel seu valor religiós.

El temple Janaki de Janakphur
El temple Janaki
Paradetes a l'entrada del temple Janaki de Janakphur
Paradetes a l’entrada del temple

Satisfets per la visita, ens encaminem a l’estació de tren podent comprovar pel camí el caràcter rural d’aquesta ciutat.

carro tirat per bous a Janakphur
De camí a l’estació de tren
Aparcament de rickshaws a l'estació de tren de Janakphur
Aparcament de rickshaws a l’estació de tren

A l’estació de tren, el revisor ens havia venut, per un preu miserable, un bitllet on es llegia primera classe. Però quan vam posar el peu a l’andana vam veure que el nostre tren era una ferralla decrèpita i oxidada, que en uns segons, es va omplir de gent i d’embalums. El calor i l’humitat eren sufocants, així que vam baixar a l’andana buscant un altre vagó.

El tren a l'estació de Janakphur
El tren a l’estació
Vagó descobert

Però tot i que alguns dels vagons eren tan sols una carreta, on la gent s’atapeïa com podia per poder ficar les cames, tot el tren anava plé. Resignats, vam tornar sobre les nostres passes per esperar el següent tren i llançar-nos a la captura d’un seient quan aquest arribés. Però alguna cosa ens va passar pel cap, ens vam girar, vam alçar la vista cap al cel i, et voilà,  allí estava la solució: viatjaríem en el sostre del tren, com ho feien ja algunes persones.

Vaig anar al vagó que tenia més a prop, em vaig desprendre de la motxilla i vaig intentar agafar-me a l’enreixat d’una de les finestres. No vaig poder pujar, doncs hi havia massa distància per poder grimpar amb seguretat. Uns homes, que ja ocupaven un lloc en el sostre, em van indicar amb signes que seguíssim cap a endavant, fins a la màquina del tren. Vam córrer cap a allí i ens vam encimbellar grimpant, no sense por a relliscar, a la vella locomotora.

Locomotora del tren de Janakphur
Locomotora del tren de Janakphur
Tren de Nepal
Un cop enganxats els vagons, la gent comença a pujar al tren

Caminàvem amb cura entre la gent, esquivant cames i més cames, procurant no caure, fins que vam trobar un lloc lliure, en aquell sostre tan concorregut. Vam seure i el tren es va posar en marxa. Va avançar lentament deixant enrere la bulliciosa ciutat. El paisatge al nostre voltant es va tornar verd i salvatge, i l’aire fresc i agradable. El tren circulava molt a poc a poc, tant, que vam poder posar-nos en peus i fotografiar aquests paisatges sense témer per la nostra seguretat.

Els nostres companys de viatge ens preguntaven: què feu aquí a dalt si el vostre bitllet és de primera classe? però aquella, sense cap mena de dubte, era la millor classe de totes!

Dalt el sostre del tren de Janakphur
Dalt del sostre del tren

Travessàvem camps d’arròs i diminuts llogarets. En els estanys les dones rentaven la roba, unes altres s’endreçaven i al costat del camí els homes tiraven dels búfals per portar-los als camps de cultiu i els nens corrien saludant al pas del tren. La vida discorria davant dels nostres ulls, com si d’una pel·lícula es tractés.

La vida des del sostre del tren

En arribar a l’estació ens vam acomiadar  dels companys de viatge i vam tornar caminant fins a Janakpur seguint la via del tren, gaudint de nou d’aquells paisatges i sobretot de la seva gent.

El tren a l'arribada a l'estació, Janakphur, Nepal
El tren a l’arribada a l’estació

Si voleu pujar a l’únic tren que circula per Nepal, haureu d’anar a Janakpur, una petita ciutat situada al sud-est de Kathmandú.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

7 Comments

  • Noèlia

    Ai quin relat tant divertit!! No he viatjat mai al sostre d’un tren!!! Mira que n’arribeu a ser de temeraris!!! Vandàlics!!! jajaja…
    Em quedo amb la frase de “sense cap mena de dubte, era la millor classe de totes!”

  • miquelgascon

    Tens tota la raó …. es la millor classe que existeix a un tren …el sostre. No es el mateix però nosaltres ho varem fer a Ecuador …. en un tren que aquí si, casi tots els turistes volen viatjar al sostre… i l’experiència es veritablement recomanable… El paisatge es veu i es “viu” diferent.

    M’ha encantat la vostre. Ara esteu al Nepal ?

    Una abraçada

    • mesenlla

      Gràcies Miquel!!

      No, no estem a Nepal, que més voldríem. Aquesta entrada es un text que vam escriure en el seu moment (2006) i que no havíem publicat ja que en aquell moment no teniem blog.

      Una abraçada.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: