Amasya, la ciutat del geògraf i viatger Estrabó

La ciutat de Amasya s’aixopluga entre les muntanyes d’una estreta vall, prop del Mar Negre, protegida al nord per un alt cingle deïficat, on els Pontos van esculpir en la pedra calcària les tombes dels seus reis. Aquesta antiga ciutat sembla discórrer letàrgica a la vora del riu Yesil , on precioses cases otomanes amb balcons de fusta s’amunteguen sobre les seves aigües. La imatge des del riu és bellíssima.

Amasya és famosa per ser la ciutat on va néixer Estrabó, el gran viatger i geògraf que l’any 29 aC publicà la seva obra Geogràfica, en la que es detalla el món tal com es coneixia a l’antiguitat .

Amasya ja estava habitada a l’any 5.500 a.C. Va ser conquerida per Alexandre el Gran, governada per un regne sàtrapa i va dominar la gran part d’Anatòlia en l’època del rei Mitríades II, sota el govern dels reis pòntics -un estat hereu de la cultura persa- amb els quals va començar la seva època daurada. El seu legat es reflecteix en les imponents tombes esculpides a la muntanya, similars a les de Naqsh-e-Rostam a l’Iran, encara que menys espectaculars.

L’accés a les tombes és fàcil, si bé cal pujar un bon grapat de graons des de les parades de records. Un cop a dalt i havent visitat les tombes, entre escales i túnels foradats a la roca, la imatge d’Amasya torna a ser magnífica: les ciutats antiga i moderna s’escampen als nostres peus, despunten estilitzats minarets sobre envelats de gelateries, es barregen mesquites amb botigues d’electrodomèstics, hammams amb restaurants per a turistes i antigues madrasses (escoles alcoràniques) amb aparadors de moda.

La visita a aquesta vibrant ciutat no ha fet més que començar. Vam veure mesquites, madrasses, hammams (banys turcs ) i cases otomanes fins a saciar-nos: la Beyazit Paça Camii, amb dues cúpules bessones; la Gumuslu Camii, amb la cúpula de fusta; la Burmali Minare Camii, amb el seu minaret en forma d’espiral; la Sultan Beyazit II Camii, el complex-mesquita més gran d’Amasya; o el Vakif Bedesten Kapali Karsi i el Tas Han, el mercat cobert i el caravanserrall otomà.

La cirereta de la visita seran tots i cadascun dels tes calents que sigueu capaços de prendre a la Bahcesi (teteria a l’aire lliure) que queda amagada entre el caravanserrall i el gremi dels artesans del metall, en un ambient entranyable.

En caure la tarda, el riu ens adreça ineludiblement cap al seu passeig, on es relaxa una densa presència de turistes turcs empunyant voluminosos gelats. Sobre el riu resplendeixen les tombes pòntiques il·luminades i, a l’altre costat del pont, ens espera el barri de cases otomanes Hatuniye Mahallesi, ara reconvertides en hotels i restaurants. Un romàntic espectacle per acomiadar-nos de la ciutat i d’aquest magnífic viatge.

Mengem uns deliciosos mezzes i uns köftes en un restaurant amb vistes sobre el riu i ens relaxem escoltant apassionada música turca en viu.

Després de dos dies en aquesta bonica ciutat, finalitzem el viatge per aquesta part de Turquia que queda entre el Mar Negre i l’Anatòlia. No vull acabar sense deixar de recomanar tota aquesta regió, encara desconeguda per la majoria del turisme occidental, molt interessant per a tot aquell que vulgui conèixer una mica més sobre arquitectura seljúcida i otomana.

• Més informació a la guia per viatjar per Anatòlia Central