La overpriced Almaty i la llarga ruta cap a Xina
Arribem a Almaty, Kazakhstan, després de viatjar durant tot el dia, des de l’ara llunyana Karakol. Recent arribats hem passejat pels seus inacabables carrers assedegats de calor, altre cop.
Almaty deu el seu nom a l’antiga ciutat caravanera sobre la que es construí: Alma-Ata o “pare de les pomes”, que demà hem de provar, doncs diuen que tots els pomers del món tenen l’origen aqui.
Volem passar ràpid, Kazakhstan no estava dintre del nostre itinerari previst, doncs aquest país supera en preu el nostre pressupost. Així que en dos o tres dies entrarem a Xina, a l’Extrem Orient… per fi. Tot i així ens quedarem almenys un dia per recuperar forces, que a hores d’ara estan bastant minvades.
Però Almaty ben bé val una visita i passejant arribem fins el Parc Panfilov, on es troba la bonica Catedral Zenkov, un dels llocs amb més interès de la ciutat. Allà al parc, rodejada d’arbres, es troba la Catedral Zenkov, un dels pocs edificis tsaristes que es conserven a Almaty. Es tracta d’un edifici de fusta de l’any 1904 i en la seva construcció no s’utilitzà cap clau de ferro. Durant l’època soviètiva, va ser sala de concerts i museu, i des del 1995 torna a ser una església ortodoxa.
També val la pena donar un tom en metro i visitar algunes de l’estacions, finament decorades amb pintures murals.
Ruta cap a la frontera xinesa
I ben poca cosa més fem a la ciutat i a l’endemà al matí agafem un autobús fins a Zharkent, i des d’allí un taxi fins la frontera.
El paisatge és avorrit i en una de les parades per descansar ens fixem que, curiosament, l’autobús és de El Puerto de Santa Maria!
Aquí a la frontera s’han muntat un bon negoci, doncs després de fer el tràmit de sortida del país, hem de pujar, sí o sí, a un autobus xinès per fer un trajecte de menys de 15 minuts, trajecte que ens costa 10$ a cadascú! A la frontera xinesa som els últims en creuar, hem fet just doncs és l’hora en què tanquen fins a l’endemà al matí… 10 minuts més tard i no crec que ens haguèssin deixat creuar!
Xina: Khorgos, Urumqi i Jiayuguan, d’una tirada!
A Khorgos es veu el canvi respecte Àsia Central: carrers nous i edificis nous. Vaja que els xinesos estan edificant una ciutat completament nova! Esquivem els uigurs que ens volen canviar moneda a un preu abusiu i caminem en direcció al centre, on un home s’ofereix a portar-nos a un banc on hi ha un caixer. Acceptem. I mentre Núria es queda guardant les motxilles, jo vaig a l’ATM i trec diners, sense comissió, i li pago el trasllat al motorista que m’ha portat.
De camí he vist alguns hotels, així que amb Núria anem cap aquella zona on iniciem la búsqueda d’algun lloc per dormir. Però la majoria no accepta estrangers. Malament! Finalment en trobo un a un preu decent, així que deixem les motxilles, ens dutxem i sortim a sopar, després de tot el dia de viatge estem famolencs!
L’endemà contractem el bus nocturn cap a Urumqi i aprofitem el dia per descansar, doncs la ciutat no té cap mena d’interès. El bus nocturn és amb lliteres, així que el trasllat fins allí no se’ns fa pesat.
Però en arribar a Urumqi comprovem que la ciutat està ocupada per l’exercit xinès, amb controls militars constants, patrulles pels carrers i tanquetes a qualsevol lloc. Així que en comptes de buscar hotel, decidim canviar de plans i ens dirigim a l’estació de tren, on comprem un bitllet nocturn per anar a Jiayuguan, la nostra següent parada.
Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Xina i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.
Lluis Bono
Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.
