Cambodja

Les aldees flotants de Khampong Chhnang

Visitar les aldees flotants a Kampong Chhnang, molt menys conegudes i menys visitades que les de Battambang, ha estat tota una experiència i un encert en aquest viatge a Cambodja.

A primera hora del matí agafem un bus que fa el trajecte Battambang-Phnom Penh. El dia és calorós, el bus destartalat i el vàter on fa la primera i única parada, un forat al terra, fosc i brut, entre el restaurant i la seva cuina. Qui s’atreveix a menjar aquí? Al carrer hi ha una mica més d’oferta per menjar, panotxes de moresc i unes safates amb insectes sofregits amb all i herbes…

Arribem quan el sol de les dues de la tarda cau més fort. La calor és aclaparadora. Kampong Chhnang és una tranquil·la població de ribera situada dos quilòmetres del riu Tonle Sap, on se troben algunes aldees flotants d’origen vietnamita.

Un cop trobat l’allotjament, el següent pas és menjar. L’oferta de restaurants és escasa, però afortunadament n’hem vist un al carrer de darrera, quan buscavem allotjament. Tarda de relax al jardí de la guesthouse i sopar a base de síndria i plàtans, comprats en una paradeta prop d’on ens allotgem.

Les aldees flotants de Kampong Chhanang

L’endemà, ben descansats, recorrem en bicicleta els dos quilòmetres que separen el centre de la població de la vora del riu. El mercadet, situat prop de la riba, està ple de paradetes de fruita i verdura, baguettes, carnisseries, peixateries i xiringuitos amb tauletes de plàstic. El riu apareix finalment davant els nostres ulls, ample i cabdalós, amb les teulades de les cases flotants desplegades una al costat de l’altra sobre el riu. Ens recorda el mercat de Cai Rang, al delta del Mekong, en territori de Vietnam, que vam visitar uns anys enrera.

Després de negociar el preu, contractem una canoa a rems per visitar Phoum Kandal i Chong Kos, unes aldees flotants de població vietnamita, amb les seves cases, els corrals per a les gallines, botigues, perruqueries… fins i tot un taller de reparació d’embarcacions. La remera ens passeja pels canals que fan de carrers de l’aldea, enmig del fum d’encens i el so de coets: avui és l’Any Nou Xinès, i totes les cases estan decorades amb fanalets vermells i arbres amb bitllets de colors: és la manera de demanar prosperitat.

Aldea de Phoum Kandal a Battambang
Aldea de Phoum Kandal
Pont de fusta a Phoum Kandal
Pont de fusta a Phoum Kandal
L’aldea de Phoum Kandal i l’embarcador
Cases flotants i barquetes
El Barça des de que hi ha Messi és a tot arreu
El Barça des de que hi ha Messi és a tot arreu
Nens en un bot desplaçant-se per les cases de Phoum Kandal
Nens en un bot desplaçant-se per les cases
Celebració de l'any nou xinès a Phoum Kandal, Kampong Chhanang
Celebració de l’any nou xinès
Cuinant el dinar

En acabar el recorregut, que dura una hora, recorrem la riba del riu en direcció nord. La terra és vermellosa i la brutícia, tota mena de plàstics, papers i cartrons, s’amuntega prop de l’aigua. Cambodja és el país més pobre del sud-est asiàtic i un dels cinc més pobres del món. La renda per càpita no supera el dòlar diari per a més de la meitat de la població però, cal que pobre sigui sinònim de brut?

Just abans de donar mitja volta i tornar cap a la guesthouse, veiem quatre xapes col·locades en forma de caseta, amb una noia a dins. Anem a preguntar i ens informen que cada dia surt un ferri -sembla ser que cada hora fins les 4 de la tarda- cap al districte de Kampong Lang.

En ferri i bicicleta a visitar Kampong Lang

Així que no ens ho pensem gaire i al dia següent, a primera hora, ens dirigim cap al ferri. Allí hi encabeixen una trentena de persones, una vintena de motos, una furgoneta, una vaca i les nostres bicicletes.

El ferri es posa en marxa. La navegació és pausada, els colors vius, l’aire gelat i els locals -simpàtics- ens miren amb curiositat. El ferri creua un, dos i fins a tres braços del riu. La vegetació que ens envolta és verda i exuberant, un regal per als ulls.

En poc menys de mitja hora arribem a port. És un pedaç fangós de terra amb tot de xiringuitos amuntegats i bruts.

Agafem les bicis i continuem la nostra aventura: no sabem en quina direcció es troba el poble, no tenim mapa, no sabem què hi ha per visitar, ni si el camí s’acabarà bruscament en un revolt. Tant se val! És moment de deixar que els pedals ens portin allà on vulguin.

Visitem monestirs i creuem aldees de quatre cases, on la gent ens saluda amistosament. Aqui no arriba el turisme, una llàstima, perquè Kampong Lang és un dels llocs més purs i agradables que hem visitat de Cambodja.

A l’hora de dinar tornem a l’embarcador. No hem trobat cap lloc per menjar i fa massa sol, així que embarquem de nou les bicis al ferri i tornem a Khampong Chhnang plenament satisfets de la visita a aquesta població. L’endemà l’autobús ens portarà a Khampong Cham, continuant el nostre viatge per l’interior de Cambodja.

Informació pràctica

On dormir: Després de mirar la majoria d’allotjaments de Kampong Chnnang, ens allotgem a Chanthea Borint Hotel, una guesthouse amb jardí situada al sud de l’estació d’autobusos. Habitació doble, amb bany i ventilador per 8$. Recomanable.

On menjar: No hi han massa restaurants a Kampong Chhnang. Al carrer de darrera de la guesthouse hi ha un restaurant on és menja bé. Si està tancat, prop de la benzinera hi ha un petit restaurant on podeu menjar un fried rice. Per sopar menjavem fruita que compravem en paradetes situades al mateix carrer del restaurant.

Com anar a Khampong Chhanang: Des de Battambang agafem el bus de l’empresa Capitol que ens deixa a la estació d’autobusos del nostre destí. El preu per persona és de 6$ i tarda unes 4h.

Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: